Nadal: Déu o la consciència

Nadal és una gran festa. Però també recorda no únicament els regals, la gastronomia, la festa familiar, sinó també té una dimensió religiosa.Això és un aspecte que pertany també a la psicologia, anomenada, religiosa. És a dir, la psicologia què diu sobre aquesta dimensió religiosa, espiritual, interior o d’una a qualitat de vida?Aleshores hi entren dos conceptes. Déu i Consciència.Quina imatge de Déu ens fem de l’Infant nascut?Quina consciència en tenim d’aquest fet?I aquí entra l’altra dimensió de les festes nadalenques. Està molt bé la missa del gall com d’altres celebracions. Però aquestes celebracions canvien l’interior de les consciències de les persones.La psicologia religiosa ens afirma que tota festa ha de portar una transformació sinó es cau en imatges d’un déu molt infantil, molt màgic, molt totpoderós, molt omnipotent que no corresponen a la maduresa de tota persona que vol créixer interiorment.La primacia de la consciència de cada persona és l’afer que tota persona ha de tenir sempre molt present. Però una consciència informada i de seny, recta, coherent.Aquesta consciència porta a celebrar bé aquestes festes tenint en compte totes les dimensions de forma raonable, per tant, sanes: corporalitat amb una bona gastronomia i repòs. L’emocional amb un bon ambient familiar i amical junt amb els regals. L’espiritual amb un moment d’interioritat, de silenci, de visió profunda de la vida que es troba en la Vida amb l’amor, afecte, pau cap un mateix i totes les altres persones. Un Nadal o naixement de cada dia. A més, una consciència universal. El solstici és per a tot el món. Per a uns serà d’hivern i per a altres, d’estiu. Una festa universal de construcció d’amor, de pau, de respecte...