Certament, cal ser preventius per no haver-lo de patir. El dolor és un senyal que alguna cosa passa. Cal aleshores veure què és. Tot dolor té la seva història.
Tothom fa el que pot per poder eliminar-lo, o reduir-lo. No hem d'oblidar que també hi ha el dolor psíquic, tan fort o a vegades més que el físic. També té la seva història. Molts fets humans produeixen dolor emocional: la mort, les desgràcies, etc.
El dolor ens enriqueix i ens fa més forts puix que ens fa ser més previnguts, més prudents i, sobretot, més humans.Ara bé, si el dolor humà és a l'estructura humana com a indicador que alguna cosa passa i hem d'obrir els ulls, no passa així amb el patiment.
Quan no es té cura del dolor, més en l'emocional que en el físic, aleshores ja no ajuda a guarir-se. És una alteració de la personalitat. El patiment és una inutilitat, però la ment vol continuar tenint-lo. La persona s'hi troba bé encara que no ho sembli.
En treu molt de profit en la relació amb els altres sense ser-ne massa conscient.També es pot explicar quan un no vol saber coses de si mateix, aleshores aquestes coses que no sap es viuen i actuen a un nivell inconscient i es manifesten cor-poralment. D'aquí moltes malalties o malestars. No oblidem que la felicitat inclou el dolor, no el patiment.
