Començo amb una frase d'un insigne científic, molt criticat encara avui en dia. L'ego no és el senyor de les seves decisions; hi ha un món inconscient.

La ciència avança i ens presenta descobertes noves. Una d'aquestes és, ja fa cert temps certament, que s'ha descobert que el cervell és plàstic; és a dir, pot canviar.

Que important és poder expressar, manifestar, verbalitzar les emociones, els sentiments, els afectes!

Molts autors parlen d'una escola que eduqui les emocions. Un diu: L'emoció és el fil conductor de l'educació. Un altre: L'escola ha d'ajudar a madurar el nen i la nena fent que descobreixin el món interior.

1 Avorriment. 2 Admiració. 3 Alegria. 4 Amargura. 5 Estimar. 6 Anhel. 7 Antipatia. 8 Penediment. 9 Gelosia. 10 Cobdícia. 11 Ràbia. 12 Còlera. 13 Compassió. 14 Confiança.

Indicaré alguns llibres que permetin a la persona lectora ampliar aquesta temàtica perquè a més d'interessant, és actual i necessària: No sé quina paraula posar a aquest estat d'ànim o a aquesta emoció que sento!

Cal posar-los un terme o paraula adequada. Això s'anomena educació emocional. Les emocions que ens porten a un benestar, se'n diuen positives.

Els àtoms, molècules no fan la vida, el que fa la vida és la historia de cada ser humà, la seva biografia. I més que els pensaments són les emocions que fan i són la vida.

Les emocions són bàsiques, necessàries. Són el motor vital (núm. 1770-1772). Tot pensament o idea està sempre impregnat d'emocions.

Ser feliç no vol dir ser perfecte. Felicitat i perfeccionisme són contraris. La perfecció sempre en vol més, d'aquí el perfeccionisme.