La vida és "una merda". Sóc el més desgraciat del món. Però tampoc fa res de constructiu o tot és una queixa.

El científic Isaac Asimov (1920-1992) diu: L'aspecte més trist de la vida actual és que la ciència guanya en coneixements més ràpidament que la societat en saviesa.

Les investigacions de psicologia i neurociències afirmen que un factor important per a la maduració de la persona és la gratitud: Ser agraït.

Ens cal i molt a la cultura cientÍfico-tècnica inventar contes, mites, narracions per tal d'ajudar a créixer, madurar a l'Ésser Humà.

Hi ha una tendència a considerar la psicologia, només la clínica o patològica quan una persona té alteracions importants de la ment.

La dificultat rau quan tota aquesta fondària la posem en paraules que articulades per les nostres cordes vocals, van impregnades de passió o impulsos; desitjos i fantasies d'omnipotència. Amor i odi. Enveja i generositat.

En molts llocs trobem el rètol SILENCI: hospitals, capelles. Una forma de respectar els altres per tal de no destorbar-los en el seu silenci si més no exterior. No tothom suporta el silenci exterior.

La psicologia té en compte no únicament la paraula, la conducta i les emocions, sinó també la corporalitat. El cos és l'hàbitat de la psique i la manifestació de la interioritat.

La informació s immediata ja en temps real des de qualsevol lloc. A més, ara, la feina es porta a casa i pesa més, que feta únicament en horari laboral.

HUMANS AMB RECURSOS, sí!!!! RECURSOS HUMANS, no!!! La raó és que l'ésser humà queda reduït a un mer recurs o instrument.