El problema no són els 12.000

Mataró té molt camp per recórrer en multifinançament i micromecenatge festiu

Familia Robafaves

Era d’esperar. Aquest migdia, ni 24 hores després de la presentació dels nous vestits dels Gegants, han aparegut les primeres crítiques a les xarxes socials. Crítiques concretament al seu cost. Ahir era dia d’opinions però en certa manera el qui no estava digerint la mona, restava content de veure com li entretenien la criatura una tarda de Dilluns de Pasqua. Es feia safareig sobre els mateixos models. I avui arriben les primeres crítiques pel preu pagat. I s’argumenta el moment i es parla, suposo, de dispendi. Anem per parts.


Primer de tot, entenc perfectament que avui en dia parlar de 12.000 euros –la dada l’ha dit l’Associació Afanya’t– invertits en roba per uns Gegants pugui malferir la sensibilitat d’algú. Sobretot si, com ha passat, el cost no es publicita ni es justifica i la gent se n’acaba assabentant perquè aquell li ha dit a aquell altre. El primer error de l’Ajuntament passa, aquí, per no informar que sempre és el preventiu més eficaç perquè després no diguin que amagues.

En segon lloc, l’argumentari que s’utilitza a les xarxes socials contra la despesa aguantaria pocs assalts. És a dir, comparar la dotació pressupostària que han costat les mudes amb la que es destina a partides “socials” és fer trampa perquè en cap cas els diners surten d’allà mateix. No seré jo qui defensi ara els pressupostos de l’Ajuntament de Mataró, però bé se sabrà la casuística del què i el com es fan uns comptes públics de manera que no és cert que un duro gastat en cultura sigui un duro gastat menys en educació.

Tercer. Els 12.000 euros són una xifra imponent i com a tal la defensa de la inversió en una causa tan difícil d’amortitzar numèricament com són les faldilles de les magnes figures és un relat que té les de perdre davant l’emergència social. Òbviament hi ha coses més importants. Òbviament cal destinar més diners a polítiques socials. Òbviament. I això no ho discuteix ningú que no pateixi una atròfia ideològica. Però d’aquí a demonitzar la renovació dels vestits parlant de populisme és passar, crec, per una drecera innecessària.

Anem al com, per favor. No siguem capgrossos, en minúscula. Plantegem-nos com es podria haver fet diferent. Preguntem-nos com pot ser que en la ciutat del Verkami encara no hi hagi iniciatives de cultura popular sufragades per micro-mecenatge. Reclamem-nos que som incapaços d’aprofitar monetàriament la tirada que tenen Les Santes perquè el seu finançament no depengui únicament de les arques municipals. Avancem cap al multi-finançament de la Festa Major, en lloc de cremar el primer espantaocells al crit de “populista!”.

Moltes festes majors ens passen la mà per la cara i financen actes sencers, elements i grans partides de les seves festes aprofitant l’adscripció popular cap a les festes. Aquí no. Seguim immòbils, tant Ajuntament com ciutadania. No intervenim, esperem, rebem i fem. I llavors critiquem. En lloc de cagar-nos amb els 12.000 euros, plantegem-nos com podem fer que el pròxim cop que el Drac necessiti una capa de pintura la puguem pagar entre tots. Ens hi posem?

PD: A mi els vestits m'han agradat. Menys el serrell d'en Maneló. Fem un Verkami per retallar-lo?

Cugat Comas

Politòleg i periodista.

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: