Mataró es llança “a la mar”

Durant el segle XVIII el comerç marítim va reactivar i potenciar Mataró i la seva economia

L’onze de setembre de 1714 les tropes de Felip V ocupen Barcelona després d’un llarg setge que s’havia planificat en el campament general de les tropes felipistes situat a Mataró. Un cop acabada la Guerra de Successió, la nostra població -com la resta de la corona- deixaran enrere anys de guerres i fam per viure un període de temps relativament pacífic. L’any 1716, Mataró rep del monarca borbó el títol de cap de corregiment pel seu suport en el setge de Barcelona. A partir d’aquí, la ciutat començarà a viure una època d’esplendor gràcies al comerç marítim i als inicis de la producció tèxtil que apareix a finals del segle XVIII.


Un cop acabada la Guerra de Successió, i amb el monarca borbó Felip V en el tro de la corona espanyola, entrà en vigor el Decret de Nova Planta, un conjunt de lleis que van acabar amb molts dels drets i de les institucions de Catalunya. Tot i això, aquest decret va ser un petit impuls per a la ciutat de Mataró. El nou monarca va canviar les demarcacions administratives catalanes i les juntes i vegueries van ser substituïdes per corregiments, tal i com estava dividida Castella. Cada corregiment tenia una capital i Mataró va esdevenir una d’aquestes capitals. El corregiment de Mataró anava pel litoral de Montgat fins a Girona i per l’interior agafava una àmplia zona del Vallès.

Tot i això, fins l’any 1730 Mataró, com la resta de Catalunya, va patir els efectes devastadors de tants anys de guerres i no va ser fins aquesta dècada que la nostra ciutat recupera els nivells d’activitat econòmica del segle passat. I ho feu, en part, gràcies a l’explotació vitícola tal i com ho havia fet en el segle XVI i a la comercialització del vi de Mataró que cada cop era més conegut arreu d’Europa. Durant aquesta època, tenim testimonis de comerciants anglesos i de cròniques locals que el vi de Mataró era desitjat pels anglesos. Tota aquesta activitat comercial es feia per via marítima i això va fer que Mataró creixés fora muralles i sorgissin les primeres barriades. La ciutat va créixer en direcció al mar, on els barris mariners cada cop eren més grans i hi havia més gent que vivia del comerç marítim, de la pesca i d’altres oficis relacionats amb el mar. Però també va créixer la Mataró agrícola. És durant aquests anys que es comença a edificar la zona del carrer Argentona i del carrer Sant Josep, per un costat, i la zona de fora del portal d’en Feliu i del portal de Valldeix, per l’altra banda.Comerç marítim sense port

La gran part del comerç mataroní es feia per via marítima però cal dir que Mataró no tenia cap port edificat. Les transaccions comercials es feien des de la platja. Els vaixells que venien -sobretot de França, Itàlia i des d’Amèrica via Cadis- atracaven en el litoral mataroní i des d’allà les mercaderies es traslladaven a la costa en petites embarcacions que feien viatges d’anada i tornada. Les barquetes descar­regaven a la costa cereals, arròs, oli, cotó i teixits i se’n tornaven als vaixells plenes de vi, aiguardent i llenya que s’extreia dels boscos de la zona de Dosrius. Tot i no estar dotada de port, Mataró competia amb Barcelona pel comerç marítim i durant aquesta època es creu que hauria pogut ser el segon port més important de Catalunya després del de la capital catalana. Moltes de les mercaderies que desembarcaven a Mataró anaven després amb carro fins a Barcelona, el seu destí final. Molts comerciants preferien atracar a Mataró i després arribar per terra a Barcelona per evitar pagar els alts impostos que hi havia a la capital i que no existien a l’improvisat port mataroní.Creixen els oficis mariners

Tota aquesta situació va fer que el comerç marítim es convertís en el motor de l’economia mataronina i que cada cop hi hagués més famílies que visquessin del mar. No només hi havia comerciants a Mataró, també eren nombrosos els gremis d’altres oficis com pescadors, mariners, palers que varaven les barques a la platja, bovers que treien les embarcacions del mar amb bous, i remendaires -que sovint eren les dones dels pescadors que s’encarregaven de fer les xarxes-.A mitjans d’aquest segle XVIII, la confraria de mariners de Sant Elm va construir unes drassanes davant de la platja al final dels car­rers Sant Antoni i Balmes on s’hi feien sobretot petites embarcacions. Més endavant, a Mataró, es crearà una escola nàutica on es formaven patrons i mariners per a la navegació transatlàntica.

Mataró, capital marítima

Cada cop hi havia més mataronins dedicats al mar i ja en aquesta època trobem els primers aventurers que van marxar a les amèriques a fer fortuna. Sabem que hi havia tanta gent treballant en aquest tipus d’oficis gràcies a la Matrícula de Mar, un organisme que controlava tota aquella persona que sortia a la mar i que servia per reclutar mariners per a l’armada reial en cas de guerra. Com que Mataró era una de les ciutats que tenia més matriculats, la corona la va nomenar capital de la província marítima de Mataró l’any 1751. El litoral espanyol estava dividit en províncies marítimes i la de Mataró anava des de Montgat fins a Tossa de Mar. Encara avui dia conservem un tret distintiu d’aquest privilegi i és que l’any 1985 la nostra bandera va passar a ser la bandera de la província marítima de Mataró.

 

En aquesta època, els pescadors de Mataró que fins aleshores estaven especialitzats en la pesca de la sardina, també van ser recompensats i van rebre el permís per anar a pescar fins a terres italianes. Al cap de pocs anys, la província de Mataró es va convertir en una de les més importants de Catalunya i d’arreu de l’estat i una de les que tenia més matriculats. Això va ser, en part, gràcies al creixement del comerç marítim amb Amèrica. Primer, el comerç es feia via Cadis però ja en el segon tram del segle trobem comerciants mataronins amb seus als principals ports americans com els de l’Havana o Caracas. Tot això es va afavorir l’any 1778 quan el monarca Carles III va permetre el lliure comerç amb les amèriques sense haver de fer escala a Cadis.

 Els comerciants mataronins exportaven, sobretot, productes tèxtils com mitges de seda i cotó, puntes de coixí i indianes -que eren teixits de cotó estampats per una sola cara que rebien aquest nom pels estampats que venien de l’Índia-. Però també venien allà vins i aiguardents. Un cop havien venut els seus productes i n’havien tret grans beneficis, compraven els típics productes colonials com sucre, cacau, espècies, tints i medicaments, que després venien a casa nostra com articles de luxe, obtenint-ne grans beneficis. El comerç amb Amèrica va enriquir nombroses famílies mataronines que en el segle posterior engegaran la revolució industrial a casa nostra.

És en aquest tram final del segle XVIII quan apareixen els primers tallers tèxtils. D’aquesta època també hem de destacar el paper econòmic que va tenir la fabricació local de vidres, ceràmica, sabons i les embarcacions sorgides de les drassanes de Mataró. Tot aquest creixement econòmic gràcies al comerç marítim es va veure malmès a finals de segle per la guerra anglo-espanyola d’entre 1796 i 1808. Malgrat això, Mataró continuarà creixent fins a convertir-se en la ciutat industrial que va ser el segle XIX.

El port de Mataró arriba 200 anys més tardEl port improvisat de la platja de Mataró, durant el segle XVIII, va rebre embarcacions vingudes de Cadis i d’arreu del Mediterrani que descarregaven mercaderies vingudes d’arreu del món, a la vegada que feien arribar els productes mataronins a l’altra banda de l’Atlàntic. Tant era el tràfic marítim del litoral mataroní, que el port de Mataró feia competència al gran port de Barcelona. És per aquest motiu que al llarg d’aquest segle demana insistent i repetidament el permís reial per construir un port marítim. Com anys abans amb el títol de ciutat, Mataró recorria a la corona, però el permís i el finançament pel port no van arribar. Mataró era capital de província marítima i no tenia port, i així va restar la ciutat fins que l’any 1991 s’inaugura el port esportiu i pesquer que tenim a l’actualitat. Cal remarcar que el projecte del port de l’any 1779 de l’arquitecte municipal Fèlix Puig preveia la construcció d’un port més gran del que tenim ara.

Els inicis del tèxtil a MataróA partir de la segona meitat del segle XVIII la producció tèxtil en petits tallers a Mataró va agafar una certa importància. El producte estrella eren les mitges de seda i de cotó que arribaran a vendre’s a les principals ciutats americanes de l’època. Però també es produïen altres articles com barrets, indianes, puntes de coixí, blondes i mocadors. Tots aquests productes es feien en petits tallers tèxtils de caràcter familiar que van haver d’anar augmentant la seva producció, fruit del cada cop més estret comerç marítim entre Mataró i els principals ports americans. Aquesta incipient producció tèxtil, gràcies a l’establiment de comerciants locals i companyies mataronines a les Amèriques, a les mesures proteccionistes de la corona i a la gran quantitat de cotó vingut de l’altra banda de l’Atlàntic, anirà tenint cada cop més pes dins de l’economia mataronina i es convertirà en l’embrió de la Mataró industrial del segle XIX.  

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: