Josep Ibern no demana perdó ni admet responsabilitats

L'expresident de Caixa Laietana critica la decisió de convertir en accions les emissions de preferents, ''tot i que no va haver voluntat d'engany''

  • Redacció - ACN
  • Dilluns, 11 Novembre 2013 12:10

Josep Ibern, compareixent al Parlament

Ibern ha esquivat qualsevol acusació i ha negat tota culpa en la seva compareixença al Parlament. El missatge central que ha enviat l'exdirector general i expresident de Caixa Laietana entre el 2008 i el 2012, Josep Ibern, ha estat que la decisió d'entrar en la fusió freda del naixement de Bankia va ser la millor opció per Caixa Laietana, i que tot el que va passar després d'aquesta fusió del 2011 no era responsabilitat de l'entitat perquè només era una societat tenedora d'accions del 2,11% del capital de Bankia i ja ''no podia fer res, no es tenia cap força perquè tot estava en mans de Bankia''. En relació amb les preferents, Ibern ha admès que en va comprar 59.000 euros i els va perdre i ha criticat la decisió de Bankia de convertir-les en accions, ''tot i que no va haver voluntat d'engany''.

Josep Ibern ha considerat que la decisió de fer la fusió freda (SIP) que va acabar amb la creació de Bankia va ser la ''millor opció'' per Caixa Laietana i en el seu moment, ha dit, aquell SIP era la millor fusió freda de tot el sistema financer espanyol. L'expresident s'ha sentit satisfet per la feina feta des del seu càrrec dient que ''les coses que vaig fer les vaig fer bé''.

“Tot en mans de Bankia”

Ibern ha reconegut que com a president de l'entitat, un dels missatges que li va ser més difícil de fer entendre és que a partir de l'any 2011, quan es constitueix Bankia, Caixa Laietana deixa de tenir autonomia de decisió i passa de tenir el 100% de responsabilitat de la gestió a ser el 2,11% del capital d'una empresa, Bankia, i per tant en aquesta nova situació ''no podíem fer res, no es tenia cap força perquè tot estava en mans de Bankia''. Ibern ha dit que Caixa Laietana no tenia ni representant dins del consell d'administració.

En relació amb la seva retribució, Josep Ibern ha dit que la remuneració total que rebia com a president de Caixa Laietana i com a màxim responsable de l'obra social, era de l'entorn de 500.000 euros l'any. També ha admès que quan va marxar de l'entitat, va rebre una indemnització de 20 dies per any treballat, mig milió d'euros, i un pla de pensions de 8 milions d'euros després de 27 anys de servei laboral a Caixa Laietana. Ibern ha explicat que ell va demanar cobrar ''només'' 20 dies per any treballat per ser uns dels treballadors de l'ERO que marxés amb menys dies per any treballat i amb una indemnització en xifres absolutes per sota d'altres directius seus.

500.000 euros de sou ''és el que hi ha''

El diputat d'Iniciativa Josep Vendrell, ha demanat si considerava justa aquesta retribució salarial de 500.000 euros l'any, per sobre del que cobrava, per exemple, el president del govern espanyol, i Ibern ha respost que ''és el que hi ha''. Vendrell ha advertit a Ibern que el contingut de les seves declaracions davant la comissió d'investigació de les caixes del Parlament es posarà en mans de la fiscalia per si hi ha responsabilitats de caràcter penal. En relació amb l'emissió de preferents, Josep Ibern, ha defensat les emissions de productes híbrids perquè era l'únic instrument per captar capitals que tenien les caixes en aquells anys. El 2009 es van emetre 13.000 milions en preferents per part de totes les caixes del sistema financer espanyol, segons el compareixent.

“No hi va haver voluntat d’engany”

Ibern ha assegurat, en resposta al diputat d'ERC Pere Aragonès, que no es pot qualificar de ''frau'' les emissions de preferents on han invertit unes 15.000 persones de la comarca del Maresme perquè en cap cas, ni per part de Caixa Laietana, ni per part de cap caixa, va haver-hi voluntat d'engany''. L'expresident de Caixa Laietana ha considerat que la decisió de Bankia de convertir les preferents en accions, tot i que no va haver-hi cap voluntat d'engany, sí que va ser una mala solució per als estalviadors, com ha demostrat la situació que s'ha creat i que ha provocat el problema de les preferents no per les emissions sinó pel com s'han resolt les emissions de productes híbrids. Ibern ha donat suport a la via de l'arbitratge perquè s'ha demostrat una bona solució perquè està fent recuperar els estalvis als preferentistes, ''que és el que és just'' que ha de passar.

Ell tenia preferents

L'expresident de Caixa Laietana ha reconegut que ell havia subscrit un total de 59.000 euros en preferents perquè les va comprar perquè creia amb l'entitat i creia en la SIP que es va constituir amb altres entitats, perquè era la millor fusió freda que fins a aquell moment s'havia fet. Ibern ha dit que no ha recuperat aquests diners perquè pel seu càrrec i pel perfil de ''coneixedor del mercat financer'' no el permet acollir-se a l'arbitratge. Tot i això, en el torn de resposta del diputat Jordi Cañas del grup parlamentari de Ciutadans, Ibern ha dit que en aquests moments pel comportament de l'acció de Bankia estava ''recuperant'' part de la seva inversió, cosa que ha provocat la intervenció d'una persona convidada entre la tribuna destinada al públic que ha provocat que la presidenta de la comissió, Dolors Montserrat la fes callar per evitar l'expulsió de la sala.

Els diputats han matisat a l'expresident que per la seva renda, 500.000 euros l'any, en sou de Caixa Laietana i sou de l'obra social, si finalment no recuperaven aquests 59.000 euros no es podia comparar amb els casos dels petits estalviadors que van subscriure productes híbrids invertint la major part dels seus estalvis.

''Capo di capi''

El diputat de la CUP, David Fernàndez ha qualificat de ''capo di capi'' a Josep Ibern que sense voler entrar en el debat ha dit que aquesta qualificació no la veia ''ni bé ni malament''. En el moment de més tensió de la primera sessió de la comissió d'investigació de les caixes, Fernàndez ha demanat resposta al fet que el primer rescat que rep Caixa Laietana és per part dels milers de petits inversors de la comarca del Maresme que van ser ''enganyats'' amb la venda de les preferents de Caixa Laietana. Ibern ha tornat a insistir que per haver-hi ''engany'' havia d'haver-hi voluntat d'engany i aquesta voluntat no va existir per part de l'entitat ni de l'equip directiu de la caixa manresana.  David Fernàndez ha demanat Ibern que la seva presència en la tribuna del Parlament li oferia una oportunitat única per demanar perdó a tots els preferentistes. Ibern ha dit que no havia de demanar perdó als preferentistes perquè no havia tingut oportunitat, però tampoc perquè considerava que no havia de demanar perdó perquè tot i el resultat final en aquell moment s'havien fet les coses bé. Ibern ha assenyalat la seva confiança en què tots els inversionistes rebin tots els seus estalvis, com està passant en la resolució dels arbitratges.

No demana perdó
En relació amb el cobrament de la indemnització i el pla de pensions, David Fernàndez ha reclamat que demanés perdó a tots els treballadors per haver dit que havia cobrat dels que menys després de marxar amb una indemnització de mig milió i amb un pla de pensions de 8 milions. Ibern ha reiterat que aquestes retribucions formaven part del conveni col·lectiu de qualsevol treballador de banca o caixa i per tant no podia considerar que fos un ''privilegiat'' com li reclamava el diputat de la CUP.

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: