El cicle ‘Fet a Mataró’ s’enceta demà divendres 27 amb un espectacle d’una companyia recent nascuda, els MU/DA. Nou mesos de feina per fer aflorar les inquietuds de l’ésser humà i la seva complexitat en un muntatge multidisciplinar amb la poesia com a missatgera d’una història que s’expressa mitjançant la dansa i que es completa amb la música.
Qui és MU/DA?
MU/DA és un projecte de tres amics, en què els tres confiem artísticament en els tres. Confiem, creiem i creem. Fa nou mesos que vam decidir que volíem tirar endavant un projecte artístic junts. Som tres persones que no hem prioritzat estar en grans companyies i ens hem centrat en iniciatives més alternatives. El que ens ha fet trobar ha estat les ganes de fer alguna cosa simple, agafant les coses que ens agraden sense cap tipus de pretensió.
El grup neix paral·lelament a ‘Proporcions perdudes’, l’espectacle que presenteu?
‘Proporcions perdudes’ havia de ser un recital de poesia amb música, però ha anat avançant i creixent. Es tracta d’una cosa dolça i senzilla. Vam cercar poesies i ens hi vam introduir. I un cop ho vam fer, ens vam adonar que no només podíem fer un recital. El projecte va créixer de mica en mica i hi vam afegir més música, poesia visual i moviment.
‘Proporcions perdudes’ té, a més a més, la intenció d’introduir-nos en les inquietuds de l’ésser humà.
Com les traslladeu dalt l’escenari?
Cada individu al món té una complexitat molt extrema, independentment de com i què visquem. Per això, proposem dos personatges i mostrem la seva complexitat. Dos individus que, a banda de ser complexes, s’han trobat i s’enfronten a la complexitat d’una relació. L’espectador hi podrà reconèixer sensacions d’intimitat, de malenconia, de nostàlgia, de soledat, d’alegria, de desig i d’incomunicació – com quan diem el 30 per cent de les coses que volíem dir a algú. D’aquesta manera, les inquietuds personals surten i es visualitzen.
I tot plegat a través de dos individus i de la poesia. Per què la poesia?
Ens ha captivat el romanticisme de la poesia. Ens agrada perquè és un llenguatge artístic que ens permet ser més abstractes, a diferència del teatre, que potser és més literal. La poesia es pot entendre de moltes maneres perquè pot crear imatges, pot incorporar un personatge o afegir una sensació amb els cubs de l’escenografia. El nostre espectacle és una manera brutal d’avivar la poesia.
Quins poetes us han inspirat, doncs?
Hem escollit un seguit de poesies, a partir de les quals hem construït la història. Hi ha poetes coneguts i d’altres que no ho són. Miquel Martí i Pol, Josep Maria Escrivá, Eduard Sanahuja, Guillermina Motta, Anna Aguilar-Amat, Josep-Lluís Abat i Bueno són alguns dels poetes que hi apareixen.
Inaugureu el cicle ‘Fet a Mataró’. La ciutat necessitava un espai com aquest?
És molt interessant que es prioritzin els projectes fets a Mataró. Hi ha molta gent a la ciutat que està fent moltes coses que no es donen a conèixer. Que obrin la porta perquè tot això pugui entrar, per tant, és un aspecte molt positiu, perquè donar eines als joves creadors és molt important. Quan marxin fora sabran d’on vénen i poden ser una font que enviï també artistes cap a Mataró. Ara bé, per arrodonir-ho seria molt interessant que es busqués la manera que vinguessin programadors a veure els espectacles perquè llavors sí que s’acabarà de donar una empenta ben forta.
El cicle busca la projecció nacional dels espectacles en un moment en què la crisi afecta de ple als joves creadors. Com us enfronteu a aquesta situació?
En un moment en què les grans companyies tanquen, imagina’t com estan els petits creadors. Hem treballat sense producció i sense finançament. El que guanyem de les entrades ho destinarem a muntar un vídeo promocional per apostar per l’espectacle i mirar de vendre’l. No podem viure d’això. Abans encara hi havia espais que oferien residències i hi havia alguna que altra subvenció, però tot això ara no hi és.
Considereu que Can Gassol assumeix la funció de ser un espai de creació, de residència?
És un espai meravellós. Tot i així, també és un espai que es podria explotar molt més. Hauria d’estar sempre ple, donar-li més rodatge i oferir-hi, per exemple, tallers. Cal aprofitar espais com aquest o com Can Xalant, entre altres, perquè són fantàstics i és una llàstima que es passin mesos buits.
