Operació Fundació Iluro

L’entitat neix per salvar l’obra social de Caixa Laietana

  • Mireia Biel // Fotos: Anna Aluart
  • Dijous, 06 Juny 2013 00:00

Especials, Fundació Iluro

La Fundació Iluro ha heretat l’obra social de Caixa Laietana. El nou organisme no manté cap tipus de relació amb l’entitat financera absorbida per Bankia i ha posat damunt la taula una sèrie de qüestions que s’aniran aclarint al llarg del temps. Què és? Quina funció té? Quina és l’obra social que hereta i que, per tant, ha de gestionar i replantejar? Són camins encara per recórrer però que comencen a esbossar-se.


La Fundació privada especial Iluro es va fer realitat el passat mes d’abril. Concretament el dia 19 es va fer oficial la transformació de l’antiga Caixa Laietana en Fundació Iluro i es va aprovar el patronat d’aquesta Fundació que ha de gestionar l’obra social i els equipaments culturals de l’antiga entitat d’estalvis. Així, es desenvoluparà, fomentarà, promourà i divulgarà tota classe de temes benèfico-socials, culturals, artístics i científico-tècnics.

La Generalitat va fer néixer fundacions independents, com la Iluro, a qui va traspassar l’obra social de diverses caixes que han patit processos d’absorció amb la intenció de garantir-ne l’interès públic. A continuació, va tutelar el procés de creació, en aquest cas, de la Fundació Iluro i va determinar qui havia de formar part del nou patronat, que es compondria a partir de membres de l’Ajuntament i d’entitats representatives de la ciutat.

Entitats

Conviuen en el Patronat dos representants de l’Ajuntament de Mataró –Ramon Manent i Jordi Surinyach– i els representants de cinc entitats, tots ells sota la presidència de Rafael Montserrat. La vicepresidenta, Roser Salicrú, ho és a proposta del Museu Arxiu de Santa Maria, mentre que són vocals també Antoni Blanch Joseph, Isabel Llaquet, Albert Roy i Pere Carles representant el Centre Catòlic, Sant Lluc per l’art, el Foment Mataroní i Òmnium Cultural.


El nou patronat ha d’establir la viabilitat econòmica de la gestió d’un patrimoni ampli i de la pervivència de l’obra social mitjançant un pla de viabilitat que n’asseguri el finançament més enllà de la dotació heretada de la Fundació Caixa Laietana.

L’herència

Rafael Montserrat, que va ser escollit President de la Fundació Iluro, ha explicat en una entrevista al Tot Mataró, que una de les funcions és “gestionar una sèrie d’edificis que en el seu moment es van retenir de l’aportació del negoci bancari”. De fet, “l’obra social de la Fundació Iluro s’executa mitjançant la Fundació Caixa Laietana”, de moment, segons el patronat. Actualment són dos organismes diferents, però esperen que “abans de final d’any s’unifiqui”, especialment perquè la Fundació Caixa Laietana té dificultats econòmiques que no li permeten gestionar-se de forma autònoma.

"Hem de ser més eficients i marcar una línia de treball coherent entre capacitat econòmica i obligacions"

Gestionar el patrimoni

L’obra social de l’antiga Caixa Laietana era àmplia i compta amb un patrimoni considerable que va des de l’organització del Premi Iluro a la gestió i administració d’edificis com la Casa Coll i Regàs o l’Ateneu. Segons ha explicat el seu president, “cal delimitar no només la despesa econòmica, sinó també els àmbits d’actuació”. Per això, també s’afirma que “cal acotar la nostra presència a la comarca i, si es pot, finalment només a la ciutat”, atès que fins ara Caixa Laietana emprava la seva obra social com un element de promoció – fora del Maresme – que “suposava una despesa extra de la que ara podrem prescindir”.

Aquest és un punt important si es té en compte l’actual situació de crisi econòmica, que ha afectat plenament entitats de totes les vessants de la societat i que són l’objectiu de l’obra de la Fundació Iluro: “existeixen necessitats molt importants a Mataró perquè hi ha associacions que pateixen per sobreviure i és a qui cal ajudar”.


Per tal de donar resposta a tota aquesta sèrie de necessitats, el patronat concreta que “s’ha de funcionar amb menys diners i de forma més eficient”, un aspecte que caldrà tenir en compte de cara al futur i que marcarà una línia de treball “coherent, entre capacitat econòmica i obligacions”. El primer pas serà “aclarir de quins recursos disposem”, per després “elaborar un pressupost que prioritzi les accions que s’han de dur a terme”.

Radiografia

Ara bé, de quin patrimoni estem parlant? En quina situació es troba? I el més important: quin és el futur de l’obra social heretada? D’una banda, hi ha el Premi Iluro, certamen reconegut a la ciutat que ja ha obert convocatòria pel 2013. I de l’altra, hi ha diversos edificis o parts de locals de Mataró i la comarca que són o seran propietat de la Fundació Iluro: la seu de la Fundació darrere l’Ajuntament, l’Ateneu, la sala d’actes i una sala d’exposicions del local de la Plaça Santa Anna, el centre per a la gent gran de Cerdanyola i la Casa Coll i Regàs. A la llista cal afegir-hi espais que la Fundació té cedits, i dels quals no pot fer-ne ús, a Mataró, Caldetes, Vilassar de Mar, Cabrera i Argentona.


Tirar endavant i, en conseqüència, mantenir actius tots aquests centres és complicat. Per això, Montserrat determina el “projecte de present” que tenen entre mans com “una presa de consciència de quins són els recursos i les nostres obligacions actuals”. I tot, per dissenyar un futur en què “haurem de tenir clar que hi ha coses que són importants que les hem de mantenir al preu que sigui”, com ell mateix constata.

Noves fórmules

Cap dels edificis anomenats “es malvendrà per obtenir diners”. Tot i així, des de l’òrgan gestor matisa que sí que “els edificis que no tenen un ús definit caldrà convertir-los en instruments que generin recursos econòmics per tirar endavant altres parts del nostre objecte social”, de manera que “alguns es posaran al mercat immobiliari en règim de lloguer”.

Aquest podria ser el cas de la sala d’actes de l’edifici situat a la Plaça de Santa Anna, així com també les oficines dels pisos superiors de la seu de la Fundació a l’edifici de la Biblioteca.

En canvi, el centre per a la gent gran de Cerdanyola, ja tancat des de fa mesos, no es reobrirà des de la Fundació “perquè no tenim recursos econòmics per posar a disposició dels ciutadans un equipament d’aquestes característiques de forma pràcticament gratuïta”.  Malgrat encara no s’ha pres cap decisió, s’apunta que “no pot seguir aturat i s’haurà de buscar algú a qui li pugui interessar i tant pot ser un actor públic com privat que pugui fer-se càrrec de la instal·lació.

Futur garantit


En la resta de casos i en edificis més destacats de la ciutat com l’Ateneu, la biblioteca i la Casa Coll i Regàs, la Fundació té clar que l’objectiu és seguir apostant per la seva continuïtat, sempre que pugui haver-hi coordinació i col·laboració amb altres actors, ja siguin públics o privats.


 Aquest és un factor imprescindible per a la Fundació: “en aquest temps de manca de recursos per a tothom, el que cal és sumar esforços i no pas fer-se la competència”.

 

Especials, Fundació Iluro

“Podria reconvertir-se”
Si bé la Fundació Iluro reconeix que la Biblioteca és un dels imprescindibles de l’organització, també accepta que  cal replantejar-ne el model. Montserrat afirma que “la biblioteca absorbeix una quantitat de recursos econòmics tan important que condiciona l’agenda de la Fundació”. No cal oblidar que l’Ajuntament o la Diputació de Barcelona, ja han mostrat la seva predisposició públicament perquè el local s’incorpori a la xarxa municipal de biblioteques.

Especials, Fundació Iluro

“S’ha de dinamitzar”
L’Ateneu és una de les sales d’exposicions més reconegudes de la ciutat. L’exposició anual del fotògraf de Les Santes és allà, igual que altres mostres d’artistes de la ciutat. L’espai, reformat anys enrere, cal posar-lo en valor per tal que la Fundació Iluro pugui desenvolupar-hi part de la línia filosòfica vinculada amb la cultura, segons explica Montserrat que, a més a més, està convençut que una millor explotació de l’espai passa per la seva dinamització.

 

Especials, Fundació Iluro

Més projecció
La Casa Coll i Regàs, l’edifici modernista de l’arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch, és una de les icones arquitectòniques emblemàtiques de la ciutat i la comarca. Declarada Bé Cultural d’Interès Nacional el 2000 era també propietat de Caixa Laietana. Quan s’efectuï el traspàs, la Fundació Iluro aposta perquè l’equipament guanyi projecció pública i aculli més visites i activitats.

Especials, Fundació Iluro

“És innegociable”
’El Premi Iluro de monografia històrica va rebre la Creu de Sant Jordi el 2009 de la mà de la Generalitat de la Catalunya. La primera decisió que va prendre el nou patronat de la Fundació Iluro va ser mantenir-lo: “n’hem reduït l’import, però cal editar el premi perquè és un valor per a la ciutat al que cal donar-li continuïtat”.La pervivència del certamen ve avalada per la publicació de més de 70 llibres relatius a la història de la ciutat a càrrec de prop de 45 historiadors. 

 


El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: