Reforma Local: ajuntaments contra les cordes

La nova llei preveu que es retallin competències municipals i es deleguin a les Diputacions o a les comunitats autònomes

  • Mireia Biel // Fotos: cedides
  • Divendres, 28 Març 2014 00:00

Ciutat 2013, reforma local 1

La reforma local és un concepte ampli i llunyà per a molts ciutadans. Des que el govern de Mariano Rajoy va aprofitar la seva majoria absoluta per aprovar l’anomenada Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL) el desembre de 2013, al PP no han deixat de ploure-li crítiques per aquesta qüestió. Què pretén aquesta llei? Com afecta municipis com ara Mataró?


L’oposició a aquesta modificació és clara. El 90 per cent dels ajuntaments catalans es van unir contra la Reforma Local, una llei que retalla notablement l’autonomia municipal. 803 dels 947 ajuntaments de Catalunya van presentar la documentació necessària per recórrer la Llei de Racionalització i Sostenibilitat Local davant el Tribunal Constitucional. La protesta no és un atac poc fonamentat al govern central, sinó una alerta, un toc d’atenció pel govern de Rajoy de part d’uns ajuntaments que gestionen la majoria dels problemes dels ciutadans. Miquel Buch, president de l’Associació Catalana de Municipis, ja va constatar que “aquesta és una llei retrògrada que vulnera, ataca i atempta contra l’autonomia local”.

Què busca la llei

La nova llei, que va entrar en vigor el gener d’aquest any, retalla competències dels ajuntaments en funció del nombre d’habitants i les traspassa a ens supramunicipals com les diputacions o els mateixos governs autonòmics. Tot plegat amb un únic plantejament de caràcter econòmic, és a dir, millorar l’eficiència dels ajuntaments i imposar control sobre les seves finances.

En els últims anys s’havia debatut profundament la desconstrucció progressiva d’òrgans supramunicipals com les Diputacions i s’havia formulat una aposta per les comarques i els governs locals. La reforma local, tanmateix, actua en sentit contrari. El govern central argumenta que cal tenir un control sobre l’estabilitat i l’equilibri pressupostari dels ajuntaments i redistribueix l’aplicació de competències per millorar la situació econòmica.
Aquests són uns canvis que l’estat tira endavant pressionat també per Europa, que ha condicionat les línies de crèdit amb la reclamació que Espanya reformés l’administració per fer-la més eficient econòmicament. La nova llei impedeix que bona part dels serveis que prestaven els ajuntaments puguin tenir continuïtat.

La reforma delimita les competències pròpies dels ajuntaments. I ho fa en funció del nombre d’habitants dels municipis i no de les necessitats de cada regió. És per això que ja hi ha qui ha posat al crit al cel i ha assegurat que la reforma “és un disbarat”. Els municipis de menys de 20.000 habitants són els que en surten més mal parats, ja que no podran garantir els serveis bàsics de l’estat del benestar perquè d’acord amb la llei del PP, aquesta funció passarà a les diputacions provincials.

Ciutat 2013, reforma local 2

Menys serveis directes

En el cas dels de més de 50.000 habitants, com és el cas de Mataró, algunes de les competències de què puguin gaudir els ajuntaments dependran de la cessió que en faci la Generalitat. Crida l’atenció, especialment, la desaparició de les competències en l’àmbit sanitari, educatiu i en la gestió dels serveis socials com a competències pròpies. Les úniques que els ajuntaments de poblacions amb més de 50.000 habitants tindran com a pròpies són les relatives a enllumenat públic, urbanisme o gestió de residus propis, entre altres.

Aquestes competències podrien recuperar-se sota un estricte control dels diners amb què es gestionarien. El govern català podria delegar-les, però aportant els diners que fan falta, de manera que desapareix part del finançament propi. I en el cas d’aquelles competències que no són delegables, es pot sol·licitar el permís sempre que no es dupliqui el servei i que la situació econòmica de l’ajuntament ho permeti.

“Llei injusta”

La reforma local va provocar una allau de crítiques. El Consell de Governs Locals de Catalunya, entre altres queixes, va remarcar que “està demostrat que en el nivell local és quan les inversions són més eficients i rendibles perquè, malgrat la crònica insuficiència de recursos, tothom s’hi aboca en defensar la seva comunitat”. I aferrant-se a aquest argument, consideren que “amb aquesta llei, el Govern de l’Estat transmet a l’opinió pública que els ajuntaments són uns malbaratadors quan només se’ls pot imputar un 4,1 per cent del deute públic”.

En conseqüència, culpa l’estat de l’excessiva despesa pública en estructures administratives: “L’administració de l’Estat representa el 53 per cent de la despesa pública global i és la principal responsable del deute i en canvi no ha afrontat cap reforma estructural important”.

És una involució del règim local que farà augmentar les desigualtats i deteriorarà els serveis

Reclamació històrica

Davant del batibull de xifres, no es pot deixar de banda la reclamació històrica per un millor finançament dels ens públics. Com ja s’ha dit, únicament representen un 14 per cent del pressupost total de l’estat. Els ajuntaments han reclamat sempre que la xifra augmentés fins a un 25 per cent, fent servir els mateixos arguments que han recollit ara: són l’administració més propera al ciutadà i la que més ràpidament pot fer front a les demandes dels ciutadans.
És per això que el conjunt dels ajuntaments catalans estan en contra d’aquesta llei i la volen portar al TC perquè la qualifiquen “d’involució del règim local que repercutirà en l’augment de les desigualtats i en el deteriorament i tancament de serveis públics”.

Ciutat 2013, reforma local 3

 

Critiquen la llei alhora que s’hi recolzen
La nova llei del règim local també legisla en aquest sentit. Si el pressupost se sotmet a la primera votació i el Ple no l’aprova, la Junta de Govern té capacitat per aprovar-lo de forma unilateralment, encara que no disposi d’una majoria suficient dins el consistori. Per tant, aquest canvi està pensat per no haver de prorrogar pressupostos si no s’aproven els nous. Però sobretot lliga amb la concepció del PP que els ajuntaments han d’anar perdent el caire polític potenciant la pura gestió de les seves limitades competències, tal com queda reflectit en la nova llei. És aquí on s’ha recolzat el govern de Joan Mora per aprovar els pressupostos d’aquest any, malgrat ser un dels consistoris que s’han sumat a la protesta per portar la reforma local al TC. Mora va justificar-ho dient que “les lleis tenen coses bones i dolentes”.
El govern municipal de CiU va aprovar definitivament el dia 7 de març el Pressupost Municipal de l’Ajuntament i les seves empreses per al 2014, per una quantia de 168,9 milions d’euros. La decisió es va prendre en Junta de Govern després que PSC, ICV-EUiA, PxC i la CUP votessin en contra de l’aprovació del pressupost i el PP s’abstingués. El pressupost de l’Ajuntament per aquest any puja a 140.040.909,42 euros, xifra que representa un increment del 21,47% més que l’any 2013 (115.285.592,78 euros), un exercici en que l’administració local va funcionar amb pressupostos prorrogats respecte del 2012. Tot i així, l’Ajuntament i les seves empreses acumulen un deute que ratlla els 270 milions d’euros. El forat de PUMSA és el més important, ja que suma fins a 150 milions d’euros que es deuen a bancs, organismes públics i empreses.

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: