Si les parets parlessin 35 anys després...

Rocafonda, la Llàntia, el Torre Llauder, el Camí del Mig i el CFA Els Tarongers celebren conjuntament el seu 35è aniversari

  • Marta Gómez // Fotos: cedides
  • Dijous, 03 abril 2014 15:15

Ciutat 2013, Escoles públiques

Set reformes al sistema educatiu català durant el període democràtic. És molt? És poc? Es consideri el que es consideri són canvis, sens dubte. Ara un model, ara una programació,... i ara no. I mentrestant escoles que han nascut i escoles que s’han reinventat. Ara toca parlar de les primeres que van néixer i han suportat tota mena de trasbalsos. Cinc escoles públiques de Mataró celebren els seus 35 anys de vida, experiències i anècdotes. Coneguem-les.  


Segurament, si les parets parlessin 35 anys després de ser construïdes, podrien explicar moltes i moltes coses. Són parets d’escoles públiques plenes d’anècdotes. Han vist centenars de nens i nenes i desenes de mestres desfilar pels passadissos. Els més entremaliats les han guixat i pintat mentre que els castigats les han hagut de netejar moltes vegades. Els més complidors les han empaperat amb les seves millors obres d’art i els mestres les han fet servir per separar les grans feres que han tingut d’alumnes. I és que en 35 anys han passat moltes generacions d’alumnes, però... qui van ser els primers?

Faltaven cadires

L’escola Rocafonda, la Llàntia, el Torre Llauder, el Camí del Mig i el que coneixem avui com a Centre de Formació d’Adults Els Tarongers van néixer per l’agitació social i lluites veïnals dels anys 70. En ple procés cap a la transició a la democràcia s’hi sumava un creixement demogràfic important: en 25 anys la ciutat va passar de 34.000 habitants a 96.000, l’any 1979. I a més a més, mentre els sectors més conservadors es mantenien en la resistència, hi havia una barreja de reivindicacions entre les quals en destacaven les de l’esquerra: protestaven i demanaven canvis i millores en l’ensenyament i les escoles d’estiu, i feien declaracions en favor de l’escola pública, laica, catalana, democràtica, pluralista i gratuïta.

Les xifres parlaven per si soles i les preinscripcions a les escoles ja existents (públiques) del juliol de 1977, van deixar gairebé un miler de nens i nenes sense escolaritzar pel curs 77-78. Els moviments veïnals assemblearis van pressionar l’administració local perquè cedís part dels seus locals i aules on fer-hi classes de forma provisional. Després de moltes reivindicacions i fins i tot l’ocupació del Saló de Sessions de l’Ajuntament per part de pares, mestres i alumnes es va aconseguir començar les classes al mes d’octubre d’aquell mateix curs. Així van ser els inicis de les 5 escoles que avui celebren 35 anys.

Llapis, paper i PC

En 35 anys però, i sobretot en els darrers temps, l’escola i l’ensenyament en general, ha evolucionat molt, de fet, moltíssim. Sobretot amb la implantació de les noves tecnologies a les aules i al dia a dia de les famílies. Els nens es familiaritzen de la mateixa manera i al mateix moment amb un llapis i un paper que amb un ordinador, un iPad o un mòbil intel·ligent. Fa 35 anys la millor de les presentacions d’un treball a una escola era entregat mecanografiat amb una màquina d’escriure. Ara, és imprès amb una impressora làser d’última generació.

La normativa educativa

A més a més i, deixant a un costat les noves tecnologies, la revolució tecnològica no només ha estat a les aules de forma material, sinó que també ha estat en el contingut i en la forma d’impartir les classes, els currículums de les assignatures i les programacions. I en això hi ha influït, sobretot, la normativa vigent en cada moment. Fins a un total de set reformes educatives ha hagut de patir el sistema català des del restabliment de la democràcia. Començant per la Llei General d’Educació (LGE) de l’any 1970 fins a la Llei Orgànica de l’Educació (LOE) que segueix en vigor des del 2006. Aquesta última, que va derogar les tres anteriors, segueix convivint amb la de 1985, la Llei Orgànica Reguladora del Dret a l’Educació (LODE). A més a més, l’any 2009 al Parlament, es va aprovar la Llei Autonòmica de Catalunya (LEC) encarregada de desenvolupar les característiques autonòmiques de la LOE.

Les set reformes educatives de la democràcia:

LGE: Llei General d’Educació (1970)

LOECE: Llei Orgànica de l’Estatut de Centres Escolars (1980)

LODE: Llei Orgànica Reguladora del Dret a l’Educació (1985)

LOGSE: Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu (1992)

LOPEG: Llei Orgànica de Participació, Avaluació i Govern dels Centres Docents (1995)

LOCE: Llei Orgànica de Qualitat de l’Educació (2002)

LOE: Llei Orgànica de l’Educació (2006)

La celebració conjunta

Sigui com sigui, 35 anys són 35 anys i s’han de celebrar. I, de fet, que 5 escoles al mateix moment assoleixin aquesta xifra ja hem vist que no és en va. Per tant, com no podia ser d’una altra manera, la celebració també és conjunta com ja s’ha fet en altres ocasions. Les cinc escoles van organitzar a finals del mes de març dos actes centrals al seu calendari.  Per una banda una conferència a càrrec del professor de sociologia de la Facultat d’Educació de la Universitat de Vic, Jaume Carbonell, i per l’altra una flashmob, organitzada per les 5 escoles, en què hi van participar centenars de persones.

“Què està canviant a l’educació del s.XXI? Dubtes, certeses i esperances”. Aquest era el títol de la conferència que fa ver Carbonell, també exdirector de la revista “Cuadernos de Pedagogia”. Una conferència que no va decebre gens als assistents. “La funció de l’escola ha de canviar radicalment perquè cada vegada hi ha més coneixement, més informació i més educació fora de l’escola”, assegurava Carbonell en declaracions a M1TV i hi afegia: “l’escola ha de canviar, ja no ha de tenir una funció tan informativa de transmissió de coneixements sinó aprofitar tot aquest coneixement que hi ha fora per veure com l’escola el treballa”.

Reivindicació per la qualitat i el manteniment d’edificis
A més de la flashmob que les cinc escoles van organitzar de forma festiva es va voler mostrar un ambient reivindicatiu a la jornada. Reivindicar l’educació pública i de qualitat “per demanar que s’acabin les retallades”, deia la directora del Camí del Mig, que afecten a tot l’ensenyament sencer. Una reivindicació que feia una passa més i que posava el punt de mira als edificis vells de les escoles que requereixen d’un manteniment continuat. “No és el millor moment, i hi ha moltes retallades, però hi ha també moltes mancances en quan al manteniment dels edificis”, assegurava la directora de la Llàntia, Maria Dolors Coromina. No obstant això, “nosaltres continuem treballant amb la mateixa força i amb la mateixa il·lusió” tot i que “demanem a qui se n’hagi d’ocupar que ho solucioni”, concloïa la mateixa font.

Ciutat 2013, Escoles públiques 2

Coreografia per a l’ocasió

Les escoles volien alguna cosa diferent i creada especialment pel 35è aniversari. Pensar en una flashmob no va ser una mala idea. I menys en una flashmob tan pròpia. I és que es tracta d’una coreografia amb música per a l’ocasió, de poc més de 3 minuts, creada pels mestres de música dels diferents centres. La cançó, titulada definitivament “Si les parets parlessin”, descriu les vivències a les escoles. Ha costat preparar un ball de tanta envergadura? “No! I ara! Posar els nens i nenes a ballar sempre és un goig i una il·lusió”, respon ràpidament la directora del Camí del Mig, Anna Oliveras.

El passat diumenge 23 de març, la zona asfaltada del Parc Central es va omplir de centenars de persones (famílies i alumnes) d’aquestes escoles quan, de forma oficial, van presentar la flashmob que tant havien assajat a casa i a l’escola.  Durant l’acte, bona part dels assistents lluïen una samarreta amb el lema: “35 anys treballant per la qualitat de l’escola pública”. “Aquest és un dels elements que ens mou a relacionar-nos [entre aquestes escoles] per passar-ho bé junts, però alhora també per continuar treballant per la qualitat”, explica Oliveras.

La qualitat de l’educació pública és un tema sobre la taula de moltes administracions. Com fer, què fer i quan fer. Qui té la solució? De moment ens haurem d’esperar a què les parets realment parlin. Perquè encara no ho han fet. Si mai ho fan però, que ens expliquin una història de no només 35 anys, sinó de molts més. L’educació pública catalana llavors, qui sap, ja serà de qualitat.

Ciutat 2013, Escola Rocafonda
Rocafonda
L’any 1981 comença a aplicar, de forma pionera, el programa d’immersió lingüística en els primers nivells de parvulari.

Ciutat 2013, La Llantia
La Llàntia
Roques Albes, Cerdanyola i La Llàntia s’uneixen en una sola escola el curs 95-96. Els alumnes de 7è i 8è són els més afectats per la remodelació.

Ciutat 2013, Torre Llauder
Torre Llauder
Els primers alumnes l’any 78-79 venien de locals provisionals i d’una escola suprimida, l’escola San Cucufate.

Cami del Mig
Camí del Mig
Des dels inicis ha volgut fomentar molt la participació per treballar l’esforç col·lectiu en la construcció de la cultura, el civisme i la democràcia.

Els Tarongers
Els Tarongers
Mateix esperit i mateixa línia: imprescindible preservar i fer créixer un espai per fomentar el coneixement i el respecte entre ciutadans.

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: