Esbossant el Mataró del futur

El resultat del treball del Màster en “Estudis Territorials i de la Població” (METIP) de la UAB es presenta en una exposició

  • Cugat Comas // Fotos: Cugat Comas
  • Dijous, 01 Febrer 2018 11:06

Especials 2017/2018, calendari de pagesosmat

Com serà i també com hauria de ser el Mataró del 2050? La resposta a aquesta pregunta pot semblar innecessària o carregosa per als qui remenen les cireres del dia a dia de la ciutat. L'actual horitzó sobre el que es treballa –almenys l'Ajuntament i la seva maquinària, que han situat l'horitzó al 2022– és molt més a curt termini pel que el simple cas que es proposava dins el màster oficial en “Estudis Territorials i de la Població” (METIP) que imparteix el Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Una trentena d'alumnes ha treballat sobre Mataró i ha acabat elaborant un estudi que esbossa una sèrie d'idees i propostes que ara la ciutadania pot conèixer i la ciutat pot fer seves.


El resultat d'aquest estudi és un volum de més de 300 pàgines que la ciutadania podrà consultar on-line i passa a formar part de l’arxiu documental municipal. Des del mes d’octubre, els alumnes del METIP –molts dels quals ni coneixien Mataró abans del treball– han treballat els barris per grups, i també han estudiat el planejament urbanístic de Mataró en el seu conjunt. El projecte s’ha desenvolupat partint de dos eixos, el canvi climàtic i l’envelliment demogràfic. El treball tenia com a objectiu aconseguir ciutats més adaptades a situacions ambientals i socials que poden esdevenir probables cap a mitjans del s. XXI. En molts casos les propostes són de més àmbit urbanístic que no pas social però configuren un esbós interessant de per on podrien anar els trets de les pròximes tres dècades a la ciutat.

El projecte d'aquests estudiants de màster s’ha desenvolupat a partir de dos eixos, el canvi climàtic i l’envelliment demogràfic. El treball tenia com a objectiu aconseguir ciutats més adaptades a situacions ambientals i socials que poden esdevenir probables cap a mitjans del s. XXI.

S’han analitzat a fons els barris de Via Europa - La Llàntia - Cirera, Cerdanyola, Casc Antic - Centre, Havana i rodalies, Rocafonda, Pla d’en Boet, Front Marítim i les Cinc Sénies

Per això, plantejaven tres possibles escenaris: distòpic (la qualitat de vida empitjorarà), utòpic (la qualitat de vida millorarà), i tendencial (la qualitat de vida seguirà igual).
L’exposició de l'estudi es podrà visitar als diferents centres cívics de la ciutat: fins al 9 de febrer estarà al Centre Cívic Pla d’en Boet; del 12 al 23 de febrer, al CC Rocafonda; del 26 de febrer al 9 de març, al CC Cabot i Barba; i del 12 al 23 de març al CC Cerdanyola. La mostra està composta de plafons verticals de grans dimensions. Cada barri estudiat compta amb dos plafons, un de diagnosi i un de propostes, on es poden veure mapes i infografies que ajuden a comprendre les diferents evolucions que podria tenir la ciutat. També hi ha projeccions arquitectòniques de possibles escenaris futurs. A cada centre cívic es podran veure els plafons del barri corresponent, i l’exposició completa estarà disponible al Centre Cívic Cabot i Barba del 26 de febrer al 9 de març.
Presentació en societat

Dilluns passat coincidien al Centre Cívic del Pla d’en Boet alumnes i moltes de les entitats de la ciutat, sobretot veïnals, amb les que aquests havien parlat. Veure com s’esbossa el Mataró del futur es va convertir en un exercici suggerent del que no perdien detall els dos últims responsables d’Urbanisme, l’actual Juan Carlos Jerez i la dimitida fa pocs mesos Núria Calpe. De la teoria a la realitat hi ha un abisme però l’estudi apunta alguns elements que podrien passar a ser tinguts en compte en els propers compassos de planificació. “Sempre és bo una mirada externa, que aporta noves consideracions”, assegurava Jerez dilluns.

Algunes de les propostes territorials incloses a l'estudi

1. Connectar l’Havana
El grup que va estudiar l’Havana en destacava, en sentit de diagnosi, que sovint és un barri isolat i que necessitava connectar amb el seu entorn. Potenciant el seu caràcter residencial, plantejaven propostes que permetessin potenciar els seus espais verds habilitant-ne fins a 24 de nous. Igualment plantejaven la possibilitat de connectar algun equipament amb la proximitat de les Cinc Sénies i la seva potencialitat agrària.
 
2. Litoral pel Pla d’en Boet
El grup que va estudiar aquest barri va ser un dels més propositius. Plantegen un escenari en què el barri, un dels que queda per desenvolupar territorialment, guanya 3.000 habitants en un miler de pisos. Entre les diferents propostes hi ha una residència d’estudiants per la comunitat estudiantil del TecnoCampus, la recuperació de la Riera d’Argentona que connecta amb la resta del barri en una “anella verda” i sobretot la potenciació del litoral. En aquest sentit els estudiants posaven sobre la taula la construcció d’un nou espigó per a consolidar la coneguda com platja de Ponent i potenciar un Passeig Marítim potent com a façana marítima d’aquesta zona de la ciutat.

3. Una Cerdanyola més verda
Cerdanyola és un dels barris més densament poblats i, per tant, també un dels que tenen més mala qualitat a l’aire. Amb la perspectiva d’apostar pel verd urbà, el grup que el va treballar hi ubicava una aposta pel verd no només des d’una vessant d’espais públics sinó també incentivant en l’àmbit privat amb presència de vegetació en façanes. Igualment, plantejava la necessitat d’horts urbans a l’interior del barri i un ambiciós pla d’aprofitament de les aigües pluvials en base a la substitució de l’actual paviment dels carrers per un de semipermeable i un sistema de canals que permetin recollir i emmagatzemar l’aigua de les precipitacions.
A nivell cultural, plantejaven que el Centre Cívic ubicat a l’antic Espai Gatassa esdevingui una biblioteca per al barri i una aposta integral per la multiculturalitat. Una altra proposta innovadora és la de la mobilitat compartida amb un sistema públic de bicicletes i vehicles elèctrics monitoritzats per aplicacions que permetés reduir el parc privat de vehicles que col·lapsa el barri.

4. Unes Cinc Sénies potenciades
Amb la perspectiva del canvi climàtic i els seus efectes, un dels estudis interessants és el referent a les Cinc Sénies que quedaran afectades per la tendència a menys pluges i més torrencials. Això, estudien els alumnes, alterarà la seva actual fisonomia agrària. Com a propostes proposen una incentivació fiscal per tal que totes les terres es dediquin al sector primari i que tot l’àmbit es cultivi. En aquest sentit proposen la constitució de cooperatives agràries amb una imatge corporativa identificativa del producte local que faci distribució àgil a la ciutat dels productes de quilòmetre zero i potenciï la marca, en una línia similar a l’actual ‘Collits a casa’.

5. Una Rocafonda esponjada
La rehabilitació del parc d'habitatges i de l'espai públic és el gran objectiu del grup que ha estudiat Rocafonda, que planteja un sistema d'ascensors i escales exteriors per tal de fer més atractiu un barri, del que també busca convertir en menys dens amb l'habilitació d'espais verds a mesura que s'alliberin. Igualment planteja la necessitat de connexió amb el seu àmbit territorial més proper amb la recuperació de la Riera de Sant Simó com a proposta.

Ciutat 2017/2018, mataro del futur

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: