Repàs a una dècada

Entre l'1 de gener del 2010 i el 31 de desembre del 2019, han tingut lloc fets importants que han transformat la ciutat en diversos àmbits

  • Redacció // Fotos: Daniel Ferrer i cedides
  • Dijous, 09 Gener 2020 11:55

Ciutat 2017/2020, repas dècada

Economia, cultura, urbanisme, política, educació i societat. Els mataronins han vist com la ciutat ha canviat, cap a millor o pitjor, en tots aquests àmbits al llarg dels últims 10 anys. Entre els fets més destacats de la dècada és impossible oblidar l'estafa de les preferents; les retallades  en sanitat, que van afectar de ple l'Hospital de Mataró; la força que han agafat col·lectius com el feminista o l'LGTBI; el relleu en el poder entre convergents i socialistes; l'impuls de diversos projectes culturals i urbanístics o l'obertura de diferents centres educatius.   

Política  

Ciutat 2017/2020, repas de una decada

La dècada va començar amb el culebrot del desmuntatge de Can Fàbregas, que va portar força maldecaps al llavors alcalde de la ciutat, Joan Antoni Baron, i al regidor d'Urbanisme de l'època, Ramon Bassas. Recordem que a finals de gener del 2010, ambdós van ser imputats per un presumpte delicte contra el patrimoni històric.
Res, però, va fer dimitir Baron, que va abandonar el càrrec l'any 2011, després de la derrota a les eleccions municipals. El relleu a l'alcaldia el va agafar, amb un triomf històric de CiU, Joan Mora, que va encetar el seu mandat en una època marcada per la crisi econòmica i les desigualtats socials. Tant el convergent com el seu antecessor van ser imputats i citats a declarar pel Cas Mercuri, una polèmica que va afectar diversos polítics d'àmbit català.
L'adeu de Mora i Baron va arribar més tard i per motius diferents, però es va produir al mateix temps que David Bote entrava a l'escenari polític de la ciutat. Aquest doctor en Física va encapçalar la llista del PSC a les municipals del 2015, uns comicis que van donar com a resultat la seva victòria en minoria i un ajuntament hiperfragmentat amb nou forces polítiques. Després de quatre anys de pactes, alguns retrets i el trencament de l'aliança amb CiU, Bote va aconseguir revalidar l'alcaldia dels socialistes a la capital del Maresme el 2019, aquest cop amb majoria gràcies al suport del seu nou soci de govern, En Comú Podem Mataró.  

Economia  

Ciutat 2017/2020, repas de una decada

No ha estat una dècada fàcil per a l'economia de la ciutat, ni d'opulència per als mataronins i mataronines. De fet, no va ser fins al 2015 que es va començar a parlar de "recuperació econòmica" o d'evolució positiva de les xifres d'ocupació. Les dades parlen per si soles: mentre que Mataró va tancar el 2010 amb 12.402 aturats, el desembre del 2019 hi havia 8.864 persones en aquesta situació.
A més a més, la capital del Maresme va ser un dels municipis més castigats per l'estafa de les preferents, amb 4.500 casos registrats i 15.000 afectats (el 80% dels quals eren majors de 65 anys). La majoria dels clients van confiar els seus estalvis a Caixa Laietana, entitat bancària que va convertir les seves participacions preferents en accions sense valor al mercat actual. Davant d'aquesta situació, recordem el viatge a Madrid de les formacions polítiques que el 2014 tenien representació al consistori, que van fer pinya per reclamar que els afectats poguessin acollir-se a l'arbitratge.  
  Un altre dels temes que han posat Mataró en el mapa en els últims 10 anys ha estat el projecte de construcció del centre comercial d'El Corte Inglés als terrenys del carrer Biada. Després d'un estira-i-arronsa que semblava etern, l'adeu definitiu va arribar l'any 2018 i ara el solar està a l'espera d'acollir un nou ús encara per definir.

Urbanisme  

Ciutat 2017/2020, repas dècada

L'ampliació del Mataró Parc i el Pla d'Impuls del Centre de la ciutat han estat dos dels grans temes que han monopolitzat l'actualitat urbanística de la ciutat al llarg dels últims 10 anys. Concretament, ambdues propostes van començar a agafar embranzida durant el tram final de la dècada.
D'una banda, no va ser fins al 2017 que David Bote i el promotor de Mataró van iniciar les primeres converses per parlar sobre el projecte. Un any més tard, el govern socialista va fer públic el seu posicionament a favor de l'ampliació del centre comercial i va portar a la Junta de Portaveus una proposta d’acord sobre la resolució de la situació urbanística del sector. Aquesta resolució, però, segueix sense rebre el suport necessari de la resta de partits.
D'altra banda, tenim el Pla Estratègic d'Impuls al Centre de Mataró. El desembre del 2018 es va donar a conèixer la proposta guanyadora del concurs d'idees, anomenada "Mataró, ciutat ideal" i presentada per Jordi Henrich Monràs. El projecte suggereix una ciutat que doni el màxim protagonisme a la ciutadania mitjançant un sistema de carrers per a vianants que tregui profit de l’espai urbà i dels elements arquitectònics i patrimonials. Després de diversos plans fallits, haurem d'esperar una mica més per comprovar si aquest últim aconsegueix reactivar, per fi, el nucli antic.

Cultura 

Ciutat 2017/2020, repas dècada

Acomiadem una dècada en què Mataró ha donat la benvinguda a diversos projectes i equipaments culturals com la biblioteca Antoni Comas, oberta el 2013; la inauguració de la Nau Minguell com a centre audiovisual (tot i que ja es prepara per acollir la seu de l'Escola Municipal de Música de Mataró); l'entrada de la col·lecció Bassat a la Nau Gaudí; la posada en funcionament del Centre de Creació d’Arts Escèniques Can Gassol, o l'obertura de la segona planta de Can Marfà com a Museu del Gènere de Punt.
Tanmateix, la ciutat també ha hagut de dir adeu a iniciatives culturals amb gran projecció. A tall d'exemple, aquest és el cas del Festival Shakespeare, dedicat a muntatges i propostes teatrals, que va abandonar el municipi el 2011 per falta de recursos econòmics després de tres edicions en marxa.
D'altra banda, durant els últims 10 anys, el municipi ha engegat projectes que culminaran aviat. Entre ells, la reforma del Cafè Nou, que va començar el 2018 i que permetrà adequar-lo al seu nou ús d'equipament cultural i de promoció de ciutat. De fet, les obres formen part de la posada a punt del centre de la ciutat com a nucli de referència en el món de les arts escèniques, amb l'antiga presó, el pati del Cafè Nou, la Sala Cabanyes, el Teatre Monumental, l'Aula de Teatre i l'Ateneu de la Fundació Iluro al capdavant. 

Educació 

Ciutat 2017/2019, escola angeleta ferrer

El sector educatiu ha estat marcat sobretot per l'obertura de diferents centres. El projecte que ha pres més significat durant la dècada passada ha estat la creació del Tecnocampus, centre inaugurat el novembre del 2010. El parc tecnològic ha marcat un abans i un després a la ciutat i a la comarca, no només en el camp estudiantil sinó també en l'empresarial, gràcies a la combinació d'un espai universitari i un parc empresarial, amb la voluntat d'integrar coneixement, formació, empresa i innovació. Un any més tard, s'enllestia un nou equipament, l'escola d'Educació Especial L'Arboç, gestionada per la Fundació Maresme.
La novetat de l'inici del curs 2013 va ser l'obertura del centre Marta Mata, al barri de Cirera, després de sis anys d'espera, ja que havia començat a funcionar de manera provisional el 2007. Un fet que va avivar la demanda de la nova escola Angeleta Ferrer, la qual no va estar a punt fins al curs 2017-2018.
El curs 2018-2019 va començar amb l’entrada en funcionament de dos instituts escola, el Mar Mediterrània (antic Tomàs Viñas), al barri de Cerdanyola, i l'Àngela Bransuela a Rocafonda.
Un punt negatiu ha estat l'allau de robatoris que han patit durant l'últim any de la dècada algunes escoles de la ciutat. Entre les més afectades hi ha l’Escola Camí del Cros, l’escola Josep Manuel Peramàs i l’Institut Escola Mar Mediterrània.

Societat  

Ciutat 2017/2020, repas dècada

La indignació de la ciutadania sobre diferents temes que han afectat el país en els últims anys s'ha fet notar als carrers de Mataró. La primera gran mostra de la dècada va ser el 2011 amb el moviment dels "indignats” o 15-M, que va omplir la plaça Santa Anna de cassolades populars i una acampada que s’hi va estar durant un mes i mig.
Durant aquests anys han estat recurrents les concentracions contra els desnonaments de veïns mataronins. Segons un informe del 2019 de la Plataforma d'Afectats per la Crisi i el Capitalisme de Mataró (PACC), des del 2013 els jutjats de Mataró han efectuat més de 3.000 desnonaments a la ciutat. Relacionada amb l'habitatge, una problemàtica que ha generat  conflictes i malestar entre els ciutadans (i encara ho fa) ha estat l'ocupació il·legal d’immobles.  
Un col·lectiu que ha pres força durant aquesta dècada ha estat l'LGTBI. El 2016, la bandera de l'arc de Sant Martí va onejar per primera vegada al balcó de l'Ajuntament i dos anys més tard, el 2018, es va fundar Mataró LGTBI per donar visibilitat al col·lectiu i lluitar per acabar amb la LGTBI-fòbia.
Altres grans temes que han omplert els carrers de manera recurrent han estat la retallada en la sanitat pública anunciada el 2011, la divisió política, amb l'última gran manifestació per la reacció a la sentència dels polítics catalans independentistes, la lluita feminista o la Marea Pensionista.

 

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: