Un club viu que transmet valors

Celebrem els 50 anys del Joventut Handbol Mataró

Diumenge es va celebrar l’inici dels actes del cinquantenari del Club Joventut Handbol Mataró. Van ser-hi molta gent “d’ara”, però també dels d’abans i dels de sempre, demostrant que el club ha tingut molta vida però que sobretot és un club viu. Aquesta és la gràcia d’aquest tipus d’actes, la barreja entre la gent que s’acaba d’iniciar a l’handbol per la dèria del seu fill o filla, fins a la gent que fa més de trenta o quaranta anys que viu l’handbol en el seu dia a dia. I no són tant els entrenaments ni la competició el que fan que aquesta gent s’hagi enganxat a l’handbol. El principal són els seus bons valors (compartits amb molts altres esports) d’amistat, superació, sentit de grup... dels que ja hem parlat altres vegades en aquest mateix espai.

Però avui volia destacar-ne un altre: I’amateurisme. Perquè si una cosa ha caracteritzat el Mataró és que, per sort o per desgràcia, mai ha arribat als nivells màxims que requereixen el professionalisme. Cadascú valorarà si això ha estat bo o dolent, però jo penso que es pot veure de manera positiva ja que això no ha impedit assolir grans èxits, ascensos vibrants i títols dels equips de base. Fa unes setmanes vaig tenir la sort d’entrevistar dos exjugadors de bàsquet (Martínez i Gudayol) presents als grans èxits del CE Mataró de fa uns cinquanta anys. I el que valoraven per sobre de tot no era el triomf en si, sinó l’equip humà, el fet de “ser amics” i jugar al seu esport simplement perquè els agradava i es divertien, “molt més que els mercenaris d’avui en dia”.

A l’handbol mataroní els jugadors sempre han estat amateurs, inclús pagant-se la quota de soci per poder posar el granet de sorra a fer viable un club que tot i la crisi arriba sanejat als 50 anys. I han estat aquests grups humans els que han donat alegries, a la categoria que sigui, perquè per sobre de tot, l’important és passar-ho bé. Ara... si guanyem, millor! Per molts anys Joventut!