L’ARGUMENT:
Quan un terrorista ataca el seu món, l’inventor i milionari Tony Stark inicia la recerca dels culpables, però haurà de sobreviure pels seus propis mitjans, confiant en el seu enginy i el seu instint. Mentrestant, pateix el trauma d’una recent aventura.
{youtube}CODI{/watch?v=6dhCPF_Jsco}
DIAGNÒSTIC:
IronMan2 és fluixa i plena d’errors que una segona part no ha de cometre. S’ha de reconèixer aquesta veritat per poder establir, encara amb més força, que la nova entrega de les aventures de Tony Stark i la seva armadura toca totes les tecles necessàries i es posiciona amb superioritat sobre l’anterior entrega i arriba a posar-se al nivell del debut.
El nou director, abans ja consultor, Shane Black, comprèn el personatge i vol explicar la seva història. Ni Nick Fury ni Viuda Negra que lliguin de forma ‘impostada’ la pel·lícula amb l’univers Marvel. Aquí, Black aprofita els esdeveniments de ‘Los Vengadores’ per retornar la humanitat a un Stark al que Robert Downey Jr encara li sap donar matisos.
Els traumes i un replantejament del seu paper en un univers ara ple d’aliens i deus del tro. Una evolució personal inclosa en una aventura que recupera l’enginy més bàsic i el porta al límit. A ell i als dos secundaris per excel·lència de la saga, Don Cheadle i una Gwyneth Paltrow que confirma el que ja s’intuïa a les dues primeres entregues, la seva Pepper Potts és molt més que una damisel·la en perill.
Tot i aquesta espècie de tornada als orígens, a la importància de l’inventor, Black i el seu equip no obliden ‘les joguines’ que fan d’IronMan el que és. I troba un molt bon equilibri entre l’ús de noves versiones de l’armadura i una acció més tradicional. Si aquesta és l’última vegada que Downey Jr es posa l’armadura -a excepció de Los Vengadores 2-, és un molt bon comiat.
