Vell Poeta

Els poetes, aquests elements humans aixoplugats sota la inspiració de les Muses solen iniciar l’eclosió lírica en els anys adolescents...

Els poetes, aquests elements humans aixoplugats sota la inspiració de les Muses solen -com en totes les Arts- iniciar l’eclosió lírica en els anys adolescents. Quan l’espetec íntim s’accelera i cerca resoldre inquietuds que, encara, ignoren que són permanents, inexhauribles.El poeta -la poetessa- de veritat no para d’escriure. I no para perquè mai no aconsegueix arribar a la resolució del seu temari líric sigui de quin ordre sigui. I, així, emplena Din’s A-4. Perfecciona i, fins i tot, arriba a la publicació. I, potser àdhuc, al reconeixement públic.Però allò que mai no aconsegueix és resoldre la seva problemàtica íntima. I escriu i escriu... I travessa les etapes de la vida omplint ratlles plenes de síl·labes emotives. I arriba al declivi de l’edat i de l’obra. Ha envellit. I amb èxit o no -no importa- va arrecerant-se en l’ocàs amb la nostàlgia del passat i amb l’evidència subjectiva cada dia més punyent de la soledat. De la veritat absoluta del fracàs rotund. Com si el batall li ressonés anticipat. I escriurà, potser, la màgia pòstuma del seu llarg epitafi:“VELL POETA- Com vanament sacseges l’agenda de la vida, la tinta evaporada, les esgrogueïdes fulles; una arruga del temps que vols planxar de nou talment nus de corbata que va escanyar-te el plany. Camises virolades, la pompa juvenil. Bufanda i el bastó a l’hora decandida i aquell camí de tarda que ja no té llevant... No obris pas el llibre que tota fulla és cendra cercant de la memòria allò que és ja oblidat. Que tot allò intuït -en hora decebuda- en tu s’advera: els ulls miops que miren la tremolor del Parkinson i aquella trencadissa de dies i batalles, de poètiques justes i el pa de cada jorn.Caducitat de prismes en la llum ponentina. Tot plegat -amic meu- que et miralles en el cor de l’esclat de la vida estalvia -amic meu- el consum i la feina perduda de llegir en l’angoixa la prosa de l’ahir. Que només és el vers que et féu teva la vida allò que es va morint en tu. I en tu serà cadàver. Oh tendra tasca amic meu per a l’hora flagel·lant: Incinerar-te tu amb el foc dels teus poemes.”

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: