Imprimir aquesta pàgina

Breus reflexions

Precari: “insegur, incert, difícil, delicat”. Com a terme polític fa referència a les condicions de vida i de treball sense cap garantia.

Precari: “insegur, incert, difícil, delicat”. Com a terme polític fa referència a les condicions de vida i de treball sense cap garantia. Però engloba molt més. Si mai t’han preguntat: “Què passa amb la meva vida?”, saps que alguna cosa falla. Espais fragmentats, temps hiperintensificats i saturats, impossibilitat de fer projectes a mig/llarg termini, inconsistència dels compromisos de qualsevol tipus, vulnerabilitat d’uns cossos sotmesos a l’estressant ritme del rellotge precari. Cossos debilitats per les dificultats de traçar llaços de solidaritat i de suport mutu, pels obstacles a l’hora d’organitzar conflictes en les noves geografies de la mobilitat i de les mutacions als constants, on només hi ha una cosa permanent: el canvi.Immigrants que veuen com el futur se’ls escapa de les mans; joves que es pregunten de què els servirà haver-se passat anys estudiant; dones de mitjana edat invisivilitzades rere una cuina; avis assetjats per immobiliàries; persones de 40 anys en atur permanent. Sous miserables, jornades esgotadores, feines repetitives i cansades, sentir-se “cremat”, sentir-se inútil, pagar la hipoteca, pagar el menjador dels nens, pagar una rentadora nova, pagar l’assegurança del cotxe, pagar les lletres del cotxe, pagar, pagar, pagar... Guanyar i pagar. Guanyar i pagar...L’actual estratègia de precarització es basa en la destrucció del present i la imposibilitat del futur. Estratègia creada per reduir la humanitat a les necessitats de producció/consum del mateix sistema. Aquesta reducció comporta convertir-nos en apèndix de la màquina, un dit que engega la producció i boca que empassa i devora, en el millor dels casos, tot el que hem produït; esdevenint engranatges mecànics que tanquen el cercle de la reproducció capitalista. Enfront d’aquell crit comunitari de “vecino, el problema es de todos”, l’estratègia de dominació ha generat tot un seguit de mecanismes orientat a destruir qualsevol forma de relació col·lectiva o comunitària, i ja no tant sols de lluita, sinó també de vida. El subjecte precari es va creant a partir d’una realitat que el supera. És conscient de la destrucció de la vida, de la situació pèssima que es viu als barris, a la feina... Despertar-se pensant que cal pagar l’equivalent a cinc mil pessetes diàries per una hipoteca. Millor ho trobar-s’hi!