“Els canals tradicionals aposten per Internet”
Si bé és cert que la majoria de canals ja pengen els seus programes i sèries a Internet, i que inclús ofereixen molts continguts en directe a través de la xarxa, no hem d’oblidar que els seus ingressos vénen de la publicitat, i que els anunciants escullen un canal o un altre depenent de l’audiència que tenen.
“Audiència”:
Per estrany que sembli, l’audiència es mesura, encara, al segle XXI, amb uns pocs milers de “caixetes” secretes que diuen, estadísticament, el que estem mirant. Així que si el propietari d’una de les caixetes apaga la TV per mirar el programa per Internet, aquell canal l’endemà sortirà amb alguns milers d’espectadors menys al recompte. Curiosament la medició de l’audiència a Internet és extremadament més precisa que la de la TV, ja que podem mesurar persona a persona, minut a minut sense fer càlculs probabilístics.
Així que, resumint i intentant imaginar que tenim una bola de vidre... ¿cap on anem? Sens dubte, anem cap a Internet. Però, això sí, falta alguna cosa: que els grans de la TV, els de “tota la vida”, aquells que fan que canviem la rutina d’un dia per poder veure’ls a la TV... també hi vagin. I llavors no hi haurà discussió i aquest article haurà quedat obsolet.
wwww.paugarciamila.com
