Esteve Martínez es presenta per segon i darrer cop com a líder d'una ICV-EUiA que va buscar de forma infructuosa un pol d'esquerres amb la Cup i el cercle local de Podem. Després de quatre anys al Saló de Plens, el partit aspira a tornar a ser protagonista d'un govern que faci girar a l'esquerra el rumb d'una ciutat. Precisament el rumb marcat per CiU és la pedra a la sabata que els ecosocialistes volen sostreure el 24 de maig.
Et presentes per segon cop d'alcaldable. En què ha canviat Mataró aquests quatre anys?
La ciutat segueix deprimida econòmicament i socialment i ha vist com la convivència s'ha deteriorat perquè la crisi no ha deixat d'incidir en la vida de les persones. Els desnonaments no han parat de créixer i segueixen sent un gran problema i les famílies no han vist millorar la seva situació econòmica. En atur hi ha un descens de persones en desocupació però seguim per sobre d'un 20 per cent amb una economia soterrada, en negre, que creiem que és massa important. A Mataró hi ha massa gent treballant en condicions molt precàries i l'Ajuntament no ha desenvolupat cap pla important. Ha estat un mandat gris, de gestió però no de planificació. No hem aixecat el vol.
I ICV-EUiA, en què ha canviat?
Ha canviat a millor. Fa quatre anys veníem d'una situació conflictiva que desemboca en un nou cap de llista i des de llavors hem solidificat la coalició. No tenim dissensió envers el projecte i per això hem pogut renovar la candidatura amb gent de diferents àmbits i molt experimentats en diferents àmbits de gestió.
I Esteve Martínez, personalment?
He estat durant tres anys aprenent la maquinària de l'Ajuntament, tot el seu funcionament. És un món complex i que et demana molta dedicació. Personalment l'experiència m'ha fet créixer perquè per molt que es presenti la política com una cosa estranya, he volgut estar a prop de la gent, contactar amb molts ciutadans i amb tant de contacte enriquir-me com a persona. Sentir-se útil a la ciutadania omple.
Heu estat especialment crítics amb una legislatura de plens difícils, amb poca política.
Hi ha un punt determinant que és la renovació del ROM. Ens ha desesperat que els tres grups majoritaris pactessin, d'esquena a la resta, limitar el paper als altres partits quan nosaltres érem els que presentàvem més propostes de resolució, els que fèiem més política. Ens han tallat les ales per apaivagar-nos. Han retallat el debat democràtic dins el Ple. Ha estat una legislatura on tots els grans temes de ciutat han quedat aparcats, com el Pla de Nova Ciutadania que nosaltres vam plantejar com a primera proposta i no ha reeixit en quatre anys.
El govern ha demanat implicació de l'oposició en la governabilitat. Sempre ha dit buscar diàleg.
Aquest govern ha estat el de l'estètica. Ha donat de cara enfora una imatge absolutament falsa de mà estesa i diàleg constant. La prova d'això és que en molts plens hi ha hagut dificultats en aprovar punts perquè no s'havien dialogat ni negociat abans. Ha estat la primera legislatura en què se suspenen dos plens perquè el govern no havia fet els deures. Si el govern ha anat endavant, és perquè grups com el nostre ha primat l'interès de ciutat i no el partidisme.
Quan heu deixat el partidisme de banda?
Temes com la renovació del contracte de la brossa en són un exemple o les ordenances fiscals. Hem primat el fet que les ordenances no podien no aprovar-se per ofegar l'Ajuntament i ens hem abstingut o votat a favor. O el tema del Corte Inglés. En el famós Ple que se suspèn, nosaltres redefinim la nostra posició en virtut de la solució de ciutat.
“Si no hem pogut ara, m’agradaria la confluència amb la CUP i Podem d’aquí quatre anys”
Aquell dia canvies el sentit del vot que havíeu aprovat en assemblea?
Sí. Havíem decidit d'abstenir-nos. No ens agradava però no volíem ser obstacle. Quan l'Alcalde atura el Ple reconeix que no havia dit abans que hi havia d'haver unanimitat a favor. Ell reclama que es faci un vot afirmatiu i nosaltres acabem donant suport. Allà vam demostrar que pel bé de la ciutat podíem canviar el sentit del vot.
Què sents quan passes per davant del solar, encara buit, del Corte Inglés?
Moltes coses. El del Corte Inglés va ser un tema especial que en un moment donat va suposar un daltabaix pel partit amb opinions enfrontades. Vam decidir democràticament donar suport a què arribés tot i que ens havia costat molts disgustos. Quan passo per davant veig una oportunitat perduda. És molt trist i la ciutadania n'està molt cansada.
L'Ajuntament té o no té diners? Perquè no fa inversions però organitza la Festa al Cel.
Hem estat molt crítics amb aquesta dinàmica del govern, de dir que no hi ha diners i de cop sí que n'hi ha. Tant amb la Festa al Cel com amb la darrera modificació pressupostària aprovada fa dos mesos que dedica només un 10 per cent de l'ampliació a serveis socials i un 90 per cent a cobrir equipaments esportius. A Mataró en aquests moments hi ha 7.300 persones que no cobren cap prestació i només hi dediquem una part minsa de l'ampliació pressupostària. A Mataró hi ha una emergència social. I la Festa al Cel es paga amb 600.000 euros que es treuen de la màniga de cop, amb la situació actual! Dedicar tants diners a la Festa al Cel és una frivolitat absoluta i li seguirem retreient a CiU que quan vol bé que troba diners. Quantes beques menjador de les que no es poden atorgar, tot i complir els requisits, es podrien sufragar amb aquests diners? CiU ha fet una política de gestos en la qual la gran fita és una festa de focs d'artifici que no deixa cap pòsit al PIB de la ciutat. La Festa al Cel no repercuteix de forma tangible a la ciutat, per molt que el govern valori l'impacte econòmic com diners que entren.
ICV-EUiA va buscar intensivament una confluència amb Podem i la CUP. Per què vau fracassar?
Nosaltres vam posar tota la carn a la graella perquè es donés aquesta confluència. Creiem que es donaven uns requisits en què amb la fragmentació que es preveu, si uníem l’esquerra, podíem fins i tot assaltar l'alcaldia i el govern. Vam ser molt generosos i jo vaig dir que renunciava a liderar el projecte per poder-lo redefinir. La CUP va adduir que el temps era just i el tema sobiranista com un element difícil d'assumir amb un partit com nosaltres, que no som independentistes.
Tot i això hi ha hagut un acostament amb la CUP.
Sí. Ens hem emplaçat a seguir parlant junts. Estic content d'haver refet els ponts entre dos partits que els separa l'eix nacional però que en temes socials anem molt de la mà i ens trobem junts a molts moviments i reivindicacions.
“La polarització entre independentistes i nacionalistes espanyols ens fa mal”
I amb Podem?
No van voler, dient que no hi havia temps. A la pràctica compartirem molts elements programàtics. Vam intentar confluir, com hem fet a Barcelona, per fer un salt de qualitat i quantitat. La seva assemblea va votar i un 30 per cent hi estava a favor. Hem perdut una oportunitat històrica, però l'endemà de les eleccions és probable que els partits de l'esquerra tinguem la clau de la governabilitat. Si no ha estat ara, m'agradaria que la confluència hi fos d'aquí a quatre anys.
El soci històric d'ICV-EUiA és PSC. Et veus de soci de David Bote?
Parlar d'aliances l'endemà de les eleccions és molt difícil. Veiem un canvi radical al PSC trencant amb la seva part més històrica i personalment em deixa parat que no hi hagi cap persona d'un determinat perfil polític. Jo d'aquest PSC no en sé res de cap on poden anar. El PSC és una incògnita i ja veurem si ens podem trobar al camí. Ens preocupa com aborden temes com la nova ciutadania i aquest mandat ja hi hem tingut desavinences. El que sí que tenim molt clar és que tal com estan les coses, el llenguatge entre les forces d'esquerres haurà de ser en igualtat de condicions.
Això és una esmena al paper històric d'ICV-EUiA als governs de Mataró?
El PSC d'ara no estarà en la mateixa situació que els darrers mandats. La ciutadania ens demana que, si anem junts, no hi hagi supeditació. Confluència no és una suma de sigles, ha de ser un govern amb un programa comú a partir del qual hi hagi un equip sòlid, sense preponderàncies dels uns sobre els altres.
En polítiques de convivència, l'entrada de PxC a l'Ajuntament va trastocar l'Ajuntament. Ets crític amb com s'ha tractat el partit de Mònica Lora?
Absolutament. El govern ha deixat fer i la prova és que deixa muntar parades discriminatòries, per exemple. El govern hauria d'haver estat molt més agressiu amb aquestes polítiques i aquest llenguatge. Nosaltres sempre hem cregut amb la confrontació amb unes idees falses en tots els aspectes, que menteixen a la ciutadania. Mirant cap a un altre costat, PxC ha seguit amb la dèria que la culpa de tot la tenen els immigrants. Mònica Lora ha estat una farsa a l'Ajuntament, perquè no ha fet la seva feina. Ha fet omissió de les seves responsabilitats sent la portaveu que més cobra de tot l'Ajuntament. Ella sí que és casta.
Quan a ICV-EUiA se l'inclou a la casta què penses?
Que és injust. No tots som iguals. El nostre partit s'ha caracteritzat per una honestedat clara, sense casos de corrupció. Nosaltres no som casta en cap dels sentits d'aquesta paraula. Tenim un compromís amb la ciutadania que ens fa propers, amb el lema d'un peu a les institucions i un altre al carrer.
Parlem del procés sobiranista. És un tema que us fa mal?
És un tema que ens confronta molt. Sempre hem defensat el dret a decidir en el sentit que cal respectar tots els posicionaments dins uns paràmetres democràtics. Nosaltres estem pel referèndum organitzat per decidir què volem ser. El que ens fa mal és aquesta polarització que sembla que o ets independentista o estàs a favor d'un nacionalisme espanyol antidemocràtic. No estem a cap extrem.
No us interessen, doncs, unes municipals com a primera ronda del 27S?
Espero que la gent entengui què es vota en unes municipals. Ens juguem la política diària.
Us pot votar el 24 de maig un independentista?
Sí. Nosaltres no posarem pals a les rodes de l'independentisme. No interferirem mai en el procés i el 9N érem els primers d'estar ajudant a les taules. Un independentista em pot votar en funció del nostre programa electoral local, clar que sí.
El mandat 2007-11 governàveu en Medi Ambient i Educació. Què hauríeu fet diferent del que ha fet CiU aquests quatre anys si haguéssiu governat.
En Medi Ambient vam ser pioners en afegir-nos a l'Agenda 21, per fer unes ciutats més sostenibles, ara ha quedat aturat fins al punt que Tub Verd ha passat a mans privades. També el Pla de Mobilitat que hauria d'anar en una línia verda no s'ha aprovat en aquest mandat. No han redissenyat la ciutat del segle XXI basant-se en l'economia verda i ho hauríem fet. En educació hem estat molt en contra de la política de CiU, que s'ha dedicat a desmuntar la planificació escolar consensuada basada en criteris d'igualtat entre gents i zones. El govern s'ha carregat el que s'havia fet fins llavors i han dut a terme unes polítiques dirigides a afavorir la concertada a costa de la pública, amb un regidor que ha fet omissió de les seves funcions i un director dels Serveis Territorials que ha estat el regidor a l'ombra amb una política frontista contra el món escolar.
Què pot fer l'Ajuntament, realment, per reflotar l'economia de la ciutat?
Proposarem mesures molt concretes, com un pla de xoc per incentivar la productivitat, la reindustrialització de la ciutat, també que l'Ajuntament pugui dedicar una part de lloguer social a les persones desnonades, quantificarem partides pressupostàries concretes a àmbits com les beques-menjador. Fugirem dels verbs clàssics i serem concrets en elements que l'Ajuntament pugui assumir. Volem el rescat social de les persones perquè la ciutat pugui anar endavant. Hem de salvar les persones perquè quan acabi aquesta maleïda crisi no tinguem tanta gent despenjada. Necessitem recuperar la dignitat de les persones perquè aquesta gent faci anar la ciutat endavant.
És el darrer cop que et presentes?
Sí, absolutament. La renovació de la candidatura va en la línia d'apostar per la gent més jove i amb més empenta. Em vaig comprometre per dues legislatures i amb vuit anys n'hi ha prou per fer una tasca important.
