Com és l'espectacle de dansa que presenteu?
És un duet que fa una reflexió profunda sobre la celebració de l'amistat a través de la dansa contemporània. La idea parteix de voler tirar endavant aquest projecte alhora i conjuntament. Un espectacle que es mira des del nostre punt de vista i la nostra capacitat de fer.
Com s'ha de preparar el públic?
El públic es trobarà una representació on la conceptualització passa pel "caminar junts dins un mateix camí" tot i ser persones diferents. Pel que fa a l'estètica veuran l'impuls del vincle afectuós per acompanyar, oferir i deixar-te emportat en un mateix camí.
Molta reflexió.
Sí. Sobretot entendre com arribem a ser nosaltres mateixos amb les persones diferents que ens envolten. Bàsicament les persones que t'acompanyen al llarg de la vida i et van modificant sense que ens n'adonem. També amb les relacions laborals o d'amistat.
Què ha d'entendre el públic?
Tenim un concepte arriscat perquè no esperem que el públic entengui res en concret, simplement que cadascú interpreti el seu camí. El gran avantatge és que de la dansa contemporània tothom en pot fer la seva pròpia lectura.
Vosaltres mostreu la vostra lectura?
Així és. Més enllà de l'obra, com a creadors el que mostrem són tots els anys que hem compartit junts, en aquest projecte comú del col·lectiu, els nivells de confiança, de deixar-te endur, de ser-hi quan l'altre no hi és.
Teniu una estreta relació amb Mataró?
Sí. Són molts anys treballant a la ciutat. Hem col·laborat amb moltes entitats i col·lectius com ara amb Cronopis, també amb diferents artistes, hem estat professors, hem format part de projecte com Tot Dansa, Mou-te o +45.
Sempre hem volgut acostar la dansa des de la seva part més educativa i experimental fins a la d'exhibició i teatre. La primera residència artística que vam fer a Can Gassol va ser el 2013 i allà en va sortir la primera obra per la qual des del Colectivo vam apostar.
Ser programats ara al Fet a Mataró ha estat una gran il·lusió, doncs?
Per descomptat! Mataró va ser el primer lloc on ens van donar suport i tornar 2 anys després ens fa viure i reflexionar sobre moltes coses, sobretot reafirmant-nos en el nostre projecte. És molt bonic.
