Aquest Divendres Sant a Mataró desfilen en processó pels carrers del centre onze confraries religioses i els Armats. Cada confraria presenta el seu propi misteri o imatge bíblica, que representen diferents escenes importants per a la cristiandat, cadascun amb les seves particularitats i sovint amb una trajectòria que abraça segles d'història.
Armats de Mataró
Els armats són una de les figures més emblemàtiques de les processons mataronines de Setmana Santa. Són els que obren la processó general de Divendres Sant des de 1990 i representen els soldats de l’Imperi romà que eren presents a la Jerusalem ocupada. Trobem la primera prova documental de l’existència dels armats a la Confraria del Santíssim Sagrament, l’any 1705. Recentment han publicat el llibre de la seva història.
Els romans, en l’àmbit bíblic, són una figura tèrbola. En la història de la Palestina antiga són una força d’ocupació i són els assassins de Jesucrist, els que el fan patir al Calvari. Alhora, però, és un centurió romà el primer a tenir prou fe per creure en el poder de Jesús. Els Soldats de Pau —declarats així pel papa Pau VI— són patrimoni cultural de la ciutat i celebren l’homenatge a la ciutat el Dijous Sant.
DIJOUS SANT (Recollida de la bandera, Homenatge a la Ciutat, processó del Silenci com a novetat)
DIVENDRES SANT (Recollida del Sant Crist, processó general de Divendres Sant)
DISSABTE DE GLÒRIA (Processó del Silenci)
Oració del Senyor a l'Hort
La imatge de la confraria de l’Oració del Senyor a l’Hort representa Jesús pregant a l’hort de Getsemaní. És un moment en què demana als seus deixebles que el deixin sol perquè vol pregar al Pare, perquè sap que l’hora és a prop.
Aquesta oració suposa el moment previ a la traïció de Judes i la posterior captura de Jesús. Es tracta d’una situació de silenci i de prendre consciència, per la qual cosa aquesta confraria forma una part important de la processó de la Nit del Silenci de Dijous Sant.
El misteri d’aquesta confraria és relativament nou, encarregat a l’escola d’Olot després que durant la Guerra Civil fossin destruïdes moltes figures. El misteri sempre ha estat portat a pes d’espatlles.
DIJOUS SANT (Processó Nit del Silenci)
DIVENDRES SANT (Processó general)
Jesús Captiu
Mentre Jesús és a l'hort de Getsemaní resant i els deixebles descansen, s'apropen a ell Judes i un tumult de persones. Es tracta del moment en què Judes ven el fill de Déu fent-li un petó per indicar als capturadors qui és el seu mestre.
Jesús, tot i que capturat pels homes de Caifàs (jueus), serà entregat i finalment assassinat pels romans. El misteri de la confraria de Jesús Captiu actual és una talla de fusta de Juan Ventura i està vinculada a la Setmana Santa d’Andalusia, on hi ha força devoció per la imatge del captiu.
La confraria destaca especialment per participar en la processó del Prendiment o “de les Escaletes” del Diumenge de Rams, la qual inclou una escenificació del moment de la captura. El misteri ja és la icona del Diumenge de Rams a Mataró.
DIVENDRES SANT (Processó general)
Nuestro Jesús Nazareno
Jesús Natzarè, tot i ser un topònim de la localització amb la qual més es relaciona Crist, ha passat a ser el nom amb què es denomina la imatge en concret de Jesús carregant la creu. En aquesta escena Jesús es dirigeix al Calvari, la muntanya on fou crucificat, prop l’exterior de les muralles de Jerusalem.
El moment que aquest misteri representa està molt relacionat amb l'anomenada Passió de Jesucrist. Aquest misteri té molta advocació durant les processons i està més arrelada entre els mataronins d'origen andalús. El nom oficial de la confraria és en castellà: Hermandad de Nuestro Jesús Nazareno y Nuestra Señora de la Esperanza.
Tot i que a Mataró solia haver-hi una congregació de Jesús Natzarè amb títol reial, l’actual es crea el 1986, amb aquesta nova essència més andalusa. Això es veu representat també en la forma de carregar el misteri. El porten “costaleros”, és a dir, els portants carreguen el tron amb el coll i no amb l’esquena, una forma molt sacrificada de fer-ho i molt pròpia de les terres del sud d'Espanya.
DIVENDRES SANT (Processó general)
DIUMENGE DE RESSURRECCIÓ (Missa de Ressurrecció, Processó Infantil)
Nuestra Señora de la Esperanza
Nuestra Señora de la Esperanza forma part de la mateixa confraria que la de Jesús Nazareno. Té el mateix to andalús i representa la fermesa de Maria aferrant-se en la fe, l’esperança d’ella en la resurrecció. Amb motiu d'aquest ancoratge en la fe en aquesta imatge trobem sovint el símbol de l'àncora.
L’àncora és un dels símbols característics del primer cristianisme (paleocristians) i vol recordar que cal aferrar-se a la fe perquè la mort no és negativa i la vida és un trànsit abans d’arribar a la vida real.
La figura de l’Esperança apareix en especial després de la Contrarreforma —una resposta de l’Església catòlica papal a la Reforma protestant. Els protestants creien que s’havia divinitzat massa la Mare de Déu i que no mereixia tanta devoció, per la qual cosa els catòlics remarquen molt, a partir del segle XVI, el paper de la Maria en la Passió.
Maria com a primer testimoni de fe. Com a símbol de l’esperança, la confraria també vesteix prendes de roba verdes, a banda del tradicional color morat dels natzarens (una vestimenta que ha donat peu a anomenar “Noche morada” la processó de Dijous Sant a Cerdanyola).
DIVENDRES SANT (Processó general)
Venerable Congregació dels Dolors
Iconogràficament, es tracta de la mateixa imatge que la Mare de Déu dels Dolors. Totes dues representen el rostre de la mare dolorosa i no s’emmarca en un moment concret, sinó que representa el patiment maternal de Maria. La confraria celebra enguany 325 anys i és la figura més antiga de Mataró, tot i que, estèticament, ha canviat amb el temps.
El Divendres de Dolors, fa la Vestició de la Verge, un acte en el qual la Mare de Déu comença vestida d’Immaculada —en el seu "estat natural de perfecció"— però en què cada dolor, representat amb una peça de roba negre, va ocultant la blancor inicial.
La tradició de la vestició és una tradició molt barroca, pròpia d’una societat jerarquitzada.
Així, amb la percepció d’aleshores sobre el que era bo i el que era dolent dins l’esquema social, el vestuari de la Mare de Déu recorda el de les reines de l’època barroca.
Més enllà, històricament a Catalunya solia haver-hi, cap al segle XVI, dos “bàndols” litúrgics: un de més arrelat a la figura dels Dolors, molt vinculada a la casa Àustria i a la tradició catalana dels pobles, i un altre a la imatge de la Puríssima Sang, més encaminada a la devoció del Sant Crist i en relació amb la casa borbònica.
Així, la Mare de Déu dels Dolors no només vesteix com una reina, sinó clarament com una reina de la casa dels Àustries.
DIJOUS SANT (Processó Nit del Silenci)
La Coronació d'Espines
La imatge que aquest misteri representa és el moment en què Jesús, abans de ser crucificat, se li col·loca al cap una corona d’espines, que es claven i el fan sagnar. Els romans ho fan per riure’s d’ell, fet representat també en aquest conjunt escultòric, en el qual trobem un romà aguantant Jesús per darrere i un altre fent falses reverències i burles davant seu.
Alhora, és un misteri que té molt a veure amb la idea del Crist Rei. L'home més pobre fet rei, però no a la Terra, sinó un rei del món dels cels.
Després de la pèrdua del misteri original —que havia deixat de participar en processons a mitjans del segle XIX—, el 1949 un grup principalment d’exalumnes dels maristes de Sant Josep decideix elaborar d’un nou misteri per sortir en processó.
Aquesta confraria fa la seva pròpia processó el Dissabte de Passió: la de Coronació d’Espines.
DIJOUS SANT (Processó Nit del Silenci)
DIVENDRES SANT (Processó general)
Nostra Senyora dels Dolors
El misteri de Nostra Senyora dels Dolors forma part de la mateixa confraria que la de Jesús Captiu. Representa la Mare de Déu dels Dolors, és a dir, una imatge amb la mateixa significació que el misteri de la Venerable Congregació dels Dolors, que és la confraria més nova dels dues.
La posició d’aquesta imatge a la confraria trenca l’ordre cronològic de la processó general de Divendres Sant. Tradicionalment, una Mare de Déu dels Dolors tanca una processó, però en el cas de Mataró això es veu afectat pel fet de sortir amb Jesús Captiu.
La imatge, molt en relació amb la celebració del Divendres de Dolors —tradició molt arrelada a Catalunya—, es pot entendre com els esdeveniments dolorosos de la vida de Maria. Són set dolors que van des de la profecia de Simeó —on se li explica el destí del seu fill— i la pèrdua de Jesús al temple fins al trasllat el cos de Jesús portat a la tomba. Cada dolor és representat amb un espasa travessant el cor de Maria.
DIVENDRES SANT (Processó general)
Sant Crist de l'Agonia
El misteri de la Confraria de Sant Crist de l’Agonia representa Jesús crucificat, patint a la creu l’agonia prèvia a la seva mort.
És un pas força típic de la zona de Catalunya i Aragó. La confraria del Sant Crist de l’Agonia va ser una de les principals que van ajudar a reprendre la Setmana Santa a la ciutat.
És una confraria de la qual cal remarcar que té portants homes i dones, tot i que antigament i fins a la dècada dels 90 estava delimitada per una participació exclusivament masculina (i encara és així en altres localitats).
Participen també en els diferents Viacrucis que es fan a la ciutat, entre els quals destaca el del barri de la Llàntia el Diumenge de Rams a la tarda.
DIVENDRES SANT (Processó general)
Sant Crist de la Bona Mort
El Sant Crist de la Bona Mort representa un canvi de sensació respecte del Crist de l’Agonia. És el moment de l’expiració (l’últim alè), moment en què Jesús és mort a la creu després del captiveri.
És una imatge ja més de serenor, típica de la ciutat de Mataró, per on han passat múltiples cossos portants del Crist. La imatge és portada a pes, a l'estil tradicional català, fent ús de corretges de cuir.
Aquesta confraria es caracteritza per la vestimenta negra i per ser força silenciosa. El Sant Crist de la Bona Mort va processar per primer cop el 1987 i es tracta d’una imatge de l’escola d’Olot que data del 1945.
DIVENDRES SANT (Processó general)
El Sant Sepulcre
El misteri del Sant Sepulcre va començar a sortir en processó amb la recuperació de la Setmana Santa a la ciutat gràcies a un grup de veïns dels Molins que es van constituir com a confraria.
La imatge de Jesús en el sepulcre, especialment dins l’acte processional, s’acaba convertint en una forma de mostrar Jesús com a home, amb un cos inert i dèbil. Es tracta d’una tradició litúrgica que es remunta a l’edat mitjana.
Els i les portants del Sant Sepulcre duen la vestimenta típica de la ciutat de Mataró, amb camisa blanca, túnica negra i llaç negre al coll, igual que la confraria del Crist de la Bona Mort.
El misteri del Sant Sepulcre forma part dels misteris de la processó del Silenci de Dissabte Sant, en la qual es procura no fer cap so mentre la imatge de Jesús mort processa, per remarcar el to de dol. Cal distingir-la de la processó de la Nit del Silenci de Dijous Sant, en la qual no es guarda aquesta rigorosa falta de so.
DIVENDRES SANT (Processó general)
DISSABTE SANT (Processó del Silenci)
Nostre Senyora la Soledat
La Soledat és el darrer dels misteris i el que tanca la processó general del Divendres Sant. Emula el moment en què la Mare de Déu es queda sola.
Litúrgicament representa Maria que, com a mare, s’adona que ha perdut un gran vincle. Se sent desolada i sola, i la imatge apareix plorant. És una confraria arrelada al barri de Cirera que a Mataró sempre ha estat bàsicament portada per dones. Així, aquesta confraria ha treballat molt l’element maternofilial de la història bíblica.
De forma anecdòtica, Jordi Arenas, artista de renom, va fer la imatge de la Mare de Déu de la Soledat de la ciutat el 1946, però el 1956 va desaparèixer de les processons, a causa de la crítica social, que la considerava massa femenina i “sensual”. La figura actual és força recent, del 1989, feta per Juan Ventura. L’escultura de Jordi Arenas es conserva a Santa Maria pel seu valor artístic.
Aquesta confraria participa també en la processó del Silenci, la que es considera la més espiritual i arrelada a la tradició barroca catalana.
DIVENDRES SANT (Processó general)
DISSABTE SANT (Processó del Silenci)