Aquesta no és una entrevista qualsevol i val més deixar-ho clar d'entrada. L'Anna Aluart i un servidor vam treballar sis anys junts aquí al Tot Mataró i, per això, costa de posar-se en el paper de la formalitat més o menys forçada d'un pregunta-resposta ortodox. La que va ser, durant tot aquell temps, fotoperiodista, ja en fa tres que vola sola i s'ha fet forta al seu estudi de Cerdanyola, d'on ha sorgit l'exposició 'Íntim Santes' que s'inaugura a Can Marfà el pròxim dimecres 18. La seva serà una exposició de la qual hagués volgut guardar el secret absolut. Sorprendrà. I, crec, que agradarà molt. Seiem a la mateixa taula de L'Altre –el bar de davant del Tot– una altra vegada i, senzillament, conversem.
L'Anna Aluart, nascuda el 1984, s'explica bastant millor del que ella mateixa es pensa. Quan treballàvem junts deia que això de fer l'exposició de Les Santes li agafava lluny però, segur, que ja li rondava pel cap aquesta proposta que ens descobrirà a tots la setmana que ve i que alguns, poquíssims, hem pogut desxifrar abans. A veure com ens explica la seva aposta pel retrat. I per aquest tipus de retrat i de retoc que ha escollit.
Se m'acut una manera d'explicar la teva exposició. Vas estar sis anys fent Les Santes pel Tot i tenies molt clar que no ho volies tornar a fer.
És així. Tenia molt clar que m'ho volia passar bé, i òbviament tornar a fer Les Santes com les havia fet no era la manera. I volia un projecte que em permetés anar a poc a poc, treballant-ho i disfrutant-ho i que no estigués condicionada pel tempo de la mateixa Festa Major. Per això vaig decidir fer retrat, durant l'any i en estudi. Tenia ganes de passar-m'ho bé i experimentar quelcom que no havia fet fins llavors a nivell professional. És una exposició que vull dedicar al meu avi Paulí, que sempre em preguntava com seria la meva exposició de Santes i que no la va poder veure.
Que serien retrats ho tenies decidit d'entrada?
Sabia que volia fer estudi i que volia fer retoc però no ho tenia clar del tot. Vaig tenir diferents idees, algunes fins i tot quan treballàvem al Tot, però no englobaven tota la gent i tota la festa que ha cabut en aquesta o perquè eren molt difícil de fer. Vaig decidir fer una cosa fosqueta. Per mi Les Santes són el foc en la nit, en el merder, en la fosca. Ho vaig agafar com a inspiració per reproduir-ho a nivell de Santes.
Si sóc malpensat, et diré: tu el que volies era viure Les Santes! Què vas fer durant la Festa Major si les fotos les has fet durant l'any?
Vaig fer recerca i captura de la gent. La idea la vaig madurar abans i durant la Festa Major vaig estar caçant les persones, demanant-los que no diguessin de què anava l'exposició, explicant-los l'exposició i escollint-les. I sí, volia gaudir Les Santes i més amb el meu fill. I alguna de les fotografies són de gent que només hi és per Les Santes i vaig fer-la llavors.
L'exposició són 40 retrats. A mi m'agrada que hagis inclòs perfils força anònims.
'Íntim Santes' vol centrar-se en les persones que participen altruistament en Les Santes i tenia clar que hi havia perfils que potser no eren gaire coneguts, des de qui va crear la Juliana a l'home que avia els coloms després de l'ofici. Volia incloure'ls.
Com expliques l'estil de les fotografies?
Tota l'exposició està pensada per enaltir les persones, perquè impressionin. En aquest sentit visualment està inspirada en el tenebrisme i en pintures com les de Velázquez i Caravaggio. Aquesta tècnica el que fa és fer una aplicació molt radical del clarobscur on es marquen molt els volums i pot recordar aquells antics retrats de les antigues corts on els personatges surten molt ressaltats.
Quina feinada implicava cada fotografia?
Jo a les persones les feia actuar. A cada perfil li explicava la meva idea i buscava que fessin una expressió adient. La distància entre la fotografia i el qui la veu és important. Hi va haver alguns dels protagonistes que eren reticents d'entrada.
Amb cadascun hi parlaves?
Aquesta part va ser especialment enriquidora perquè cada model m'explicava el seu cas i el seu paper en la festa. He conegut casos concrets com el treballador de la Brigada que l'any passat va assecar el davant de l'Ajuntament per la Crida [després que hagués plogut intensament] que és trabucaire i havia estat protagonista a moltes festes majors però mai a Mataró. I aquell dia ho va ser i l'he volgut posar. O també va ser molt maca la fotografia dels creadors de la Juliana, que han volgut homenatjar en Jordi Cuyàs en l'any de la seva mort. Van voler sortir amb la samarreta de Les Santes d'en Jordi Cuyàs perquè aquell va ser l'any en què es va presentar la beguda i com a petit homenatge també al per d'en Jordi en la creació de la beguda.
I arriba un dia que un cavall entra a l'estudi.
Volia un cavall i el vaig tenir. Gràcies a en Jordi Clapés, que és qui subministra els cavalls de les Trampes i l'Herald, vam poder entrar-lo a l'estudi i fer la fotografia. Realment va ser tot un esdeveniment pels veïns de l'estudi veure el cavall entrant a l'estudi abans de la sessió de fotos. I l'animal s'ha de dir que es va portar molt bé!
El format de les fotografies és important.
Sí, però no en vull dir massa. Són fotografies de gran format que conformen un bosc de persones, que tu pots anar recorrent i sentint-te petit davant de cada fotografia. I hi ha textos teus...
Expliquem-ho: Volies que escrivís uns textos "d'aquells que escrius tu...", perquè m'ho vas demanar així.
Sí perquè com que les fotografies per si soles estan tretes de context, podria haver-hi algun perfil difícil de reconèixer i els textos donen el context. La idea és que supleixin la falta de festa dels diferents retrats.
Em vas demanar frases curtes, que no fossin descriptives i em va fer molta il·lusió. Al Tot jo manava i tu feies les fotos i en aquesta exposició qui mana ets tu. I és un registre molt diferent del d'una crònica o notícia.
Com el definiries?
He fet un exercici diferent del que fèiem. Al Tot fèiem notícies i aquí hem pogut fer una cosa diferent. Tu t'has plantejat aquests retrats fugint del reportatge i segurament en els textos hi hem pogut posar una cullerada diferent. M'ha divertit!
Com els has escrit?
Doncs precisament donant importància al que no es veu, a la part de la festa que ha elidit. Tu has escollit els ingredients humans de la festa i s'ha de mirar de citar la resta de la recepta. La idea també és que l'exposició la puguis mirar íntegra o seleccionant retrats de la mateixa manera que Les Santes es poden viure de fit a fit o escollint només tres o quatre actes.
De fet el que vaig deixar fora dels retrats finals al final va ser el perfil de família santera, de persona de nit... vaig buscar reivindicar una mica aquests anònims però al final no els vaig incloure.
Què recomanaries als futurs fotògrafs que facin l'exposició?
Que facin unes Santes sense càmera per concebre la seva exposició. Les Santes són molt ràpides i passen volant.
