Els propietaris de l’Arc Cafè Cultural ja han pres una decisió: el local abaixarà la seva persiana de forma definitiva a finals de mes i iniciarà una nova aventura a un altre municipi català, segurament a Manresa. La causa del tancament és la limitació a 12 concerts l’any a què es veu condemnat el cafè, un llindar que els posa contra les cordes a l’hora de treure rendibilitat al seu negoci. Aquest cas, però, no és el primer que es dona a Mataró. De fet, és l’últim de diversos que s’han anat succeint a la ciutat en els darrers anys. A tall d’exemple, el 2016 el municipi va acomiadar l’Atzucac i El Públic per raons similars a les que empenyen l’Arc Cafè a dir adeu. Ara, establiments com el Cafè de Mar o el Bar L’Escorxador sobreviuen, mentre l’Ajuntament de Mataró deixa clar que s’hi ha de posar remei.
La història es repeteix. Antigament conegut com a L’Arcàdia Cafè Cultural, aquest establiment ubicat al número 26 del carrer d’en Pujol ja va haver d'abaixar la persiana ara fa 11 anys. En aquell moment, els socis de la cooperativa que gestionava el local van anunciar la seva decisió de tancar per “no poder dedicar-hi el temps i l’esforç necessaris”. D’aquesta manera es posava punt final a més de 9 anys de vida durant els quals el mític bar s’havia convertit en un aparador per a un gran nombre d’artistes mataronins, donant cabuda a més de 300 concerts, 200 obres de teatre i una setantena d’exposicions.
El 2012, un dels antics socis de l’espai, Gustavo Herraiz, va reobrir L’Arcàdia amb l’objectiu de reivindicar de nou l’herència del local. No va ser fins al setembre de 2015 que l’establiment va passar a mans de Dani Vilaseca, el seu actual propietari i qui ha pres la difícil decisió de tornar a deixar Mataró sense aquest emblema cultural del centre del municipi. “És un negoci que funciona molt bé a la ciutat, especialment els caps de setmana a la nit, i als clients habituals els ha sabut molt de greu que marxem”, explica Vilaseca.
Una sola denúncia
Els fets s’han desencadenat a partir de la denúncia d’un sol veí. “Durant tres anys mai no hem tingut ningú en contra, hem pogut organitzar sense problemes un o dos concerts a la setmana i, fins i tot, ens anunciàvem a la programació de Cultura”, afirma. Les coses, però, han fet un gir de 180 graus a partir d’aquesta queixa: “L’Ajuntament ens ha obligat a acatar la normativa autonòmica que ens prohibeix fer més de 12 concerts l’any i, com a conseqüència, el negoci ha deixat de ser viable i ja no encaixa amb la filosofia amb què va arrencar el local ara fa 20 anys”, afegeix.
Vilaseca ha intentat frenar el tancament de L’Arc Cafè Cultural. Ell mateix s’ha reunit diverses vegades tant amb la regidoria de Cultura com amb el departament de Llicències de l’Ajuntament de Mataró i explica que, mentre que per part dels primers “no hi ha hagut mai cap problema”, els segons van comentar-li que, “a curt termini, no hi ha intenció de canviar la situació”.
A banda de concerts, a L’Arc Cafè Cultural també s’hi podia gaudir de presentacions literàries, de xerrades, d’intercanvis de llibres, etc. La música, però, sempre ha estat la joia de la corona de l’establiment. “Quan vam obrir el local pensava que tindria molta feina a l’hora d’organitzar concerts, però ha estat tot el contrari: sempre havia de programar l’agenda d’espectacles amb mig any d’antelació per totes les demandes que m’arribaven de grups locals i de fora”, afirma el responsable del cafè.
Autèntics supervivents
Queda poc perquè Vilaseca faci les maletes i marxi cap a Manresa, on segurament obrirà un altre local del mateix estil. D’aquesta manera, se suma un més a la llista de cafès, bars i restaurants ubicats al centre de la ciutat que s’han vist obligats a deixar de fer música en directe en els darrers anys a Mataró. La taverna Atzucac o El Públic són dos dels casos més coneguts, dos locals que oferien una programació estable però que van deixar de mantenir-la el 2016, cansats de lluitar contra vent i marea.
Actualment, el Bar L'Escorxador i el Cafè de Mar són una veritable excepció dins l'oferta gastronòmica del municipi. Ambdós espais continuen preservant la cultura local mentre satisfan la gana dels seus clients.
Espai Culinari Cafè de Mar: un lustre en peu
Edifici construït el 1926 al número 1 del carrer Santa Rita, el Cafè de Mar va reprendre el seu servei de restauració i de dinamització cultural ara fa cinc anys amb un Espai Culinari liderat per cinc joves. Un d'ells és l'Elena Ponce, actual responsable de la programació musical de l'establiment i ferma defensora des d'un bon principi que "la cultura havia de jugar un paper imprescindible dins de les línies de treball a assumir al local".
A partir de 2014, arrenca la segona etapa d'aquest racó emblemàtic a Mataró, "un espai 100% social on té cabuda tothom", que demà celebra el seu primer lustre de vida. Ho farà amb un menú especial d'aniversari i tres concerts: l'espectacle infantil La Coropanda, el reggae de The Cabrians i l'Italo-Disco de Cobra Kids.
Tot i que la intenció inicial de donar veu als col·lectius culturals i socials de la ciutat mai no ha desaparegut, aviat Ponce es va adonar que "la gent venia al Cafè de Mar a menjar". En aquest sentit, és sincera i defensa que "la viabilitat del negoci de l'Espai Culinari no depèn de la programació cultural, tot i que és clau per entendre el local".
Donar cabuda a aquestes activitats a vegades implica desgast i maldecaps afegits per als propietaris de l'establiment: "En l'últim any, hem hagut de reduir la programació a dimecres i dijous, perquè sovint els actes són contraproduents per aconseguir una facturació més alta, sobretot els divendres i els dissabtes", afirma. Ponce afegeix que molts dels clients prefereixen xerrar mentre sopen i que intenten programar espectacles que agradin a tothom perquè la seva aposta per la cultura popular segueixi funcionant.
Quan abordem el tema del tancament de l'Arc Cafè Cultural, la responsable de la programació musical del Cafè de Mar ho té clar: "No es pot viure només de les activitats musicals a Mataró, però tots hem de lluitar perquè aquesta mena de locals no marxin de la ciutat". En el seu cas, ni el consistori ni els veïns mai no els han posat bastons a les rodes, un factor que els ajuda a seguir endavant amb la seva aposta per la cultura transformadora, sostenible i de proximitat.
L'Ajuntament hi diu la seva
El consistori ho té clar: "S'ha de buscar l'equilibri entre permetre que hi hagi activitats atractives a la ciutat i el dret al descans dels veïns". Així ho afirma Mireia Ràfols, cap de l’àrea de Desenvolupament Econòmic i Territori de Mataró, que reconeix que "la normativa de la ciutat és restrictiva i que tard o d'hora s'haurà de revisar".
De fet, segons ella mateixa explica, "la llicència de cafès concert o de bars musicals només es dona a locals ubicats en les zones on no hi ha un ús residencial intens". És per aquest motiu que els establiments situats al centre de la ciutat no poden obtenir aquesta autorització, que els permetria programar més de 12 concerts l'any sense problema.
Ara mateix, al municipi s'apliquen diversos textos legals que, com assegura Ràfols, s'han de clarificar. "El pla especial d'usos recreatius del 2010, el text refós dels usos dels polígons, la llei de policia de l'espectacle i l'ordenança d'activitats, tots ells juguen un paper a l'hora de donar o no la llicència als locals que volen apostar per la música en directe", afirma.
Encara que la cap de l’àrea de desenvolupament econòmic i territori de Mataró obre la porta a "una política més permissiva", que permeti les actuacions o la música enllaunada als locals que estan als nuclis urbans, també deixa clar que els "establiments hauran d'estar molt condicionats". La finalitat és que aquestes activitats "no pertorbin el descans de la gent", cosa que es podria aconseguir amb "unes bones obres d'insonorització i dobles portes".
Per ara, però, Ràfols no confirma ni desmenteix que els locals obtinguin alguna mena de subvenció per dur a terme aquestes reformes. "La revisió de la normativa està en una fase molt primerenca i encara haurem d'esperar per coneixer els detalls", assegura.
Per ara, la llicència de cafès concert o de bars musicals només es dona a locals ubicats en les zones on no hi ha un ús residencial intens”
Mireia Ràfols, cap de l'àrea de Desenvolupament Econòmic i Territori
