El passat diumenge l'equip femení del Joventut va aconseguir l'ascens a la Divisió Plata estatal, on feia 29 anys que hi havia jugat per darrera vegada quan se'n deia 1a Estatal. En aquella ocasió, temporada 87-88, l'equip que dirigia el mataroní Quico Valera, fins i tot va anar a Sevilla a lluitar per tercera vegada per l'ascens a la Divisió d'Honor. Però per tercera vegada es va tornar sense premi... i va ser un cop dur, que va significar la dissolució del sènior femení. Durant uns anys les jugadores sèniors van anar a jugar a Llavaneres, però a Mataró es va continuar treballant la base. Perquè el club mataroní era tot un referent a nivell català amb títols i podis, també a nivell estatal. L'any, 1998 el Joventut va rebre el premi al Millor Club català pel seu treball amb la base. I la gent estava contenta de formar-ne part.
La temporada 92-93 es va recuperar l'equip sènior, i des d'aleshores va lluitar quasi sempre entre els millors de la 1a Catalana (l'actual Lliga), aconseguint el títol l'any 2000. També es van jugar quatre fases d'ascens, la darrera l'any 2003, però sense èxit.
Però, pocs anys després, jugadores amb projecció que sorgien de la base, escoltant elles i els pares "cants de sirena", van començar a emigrar a clubs del Vallès. I hem vist nenes, i sovint també pares, lluint amb orgull els xandalls de clubs forans, perquè guanyaven uns títols... que uns anys enrere s'aconseguien aquí.
Aquest cap de setmana al Pavelló Teresa Maria Roca s'ha viscut un ambient, en partits femenins d'handbol, com potser no s'havia viscut des de la final del campionat de Catalunya juvenil al Millán l'any 1990 quan el Joventut va quedar campió.
Ara aquest ascens del primer equip, a part de recuperar una categoria perduda, hauria de servir perquè altra vegada, com havia passat abans, la gent se senti orgullosa de formar part d'aquest club.
