El britànic Kenneth Branagh ens porta una nova adaptació d’un clàssic de la literatura de misteri de l’escriptora britànica Agatha Christie escrita als anys 30, “Asesinato en el Orient Express”. I com ja passava en la famosa adaptació de l’any 1974 a càrrec de Sidney Lumet, el propi format de relat coral afavoreix un repartiment extensíssim de primeres estrelles que circularan pels passadissos d’un fastuós decorat mòbil com Penélope Cruz, Willem Defoe, Michelle Pfeiffer, Derek Jacobi o Judi Dench.
La gran novetat d’aquest remake en respecte a l’original literari o la versió cinematogràfica dels setanta és la insòlita petjada desencisada i greu associada a l’investigador Poirot. El famós policia ens reserva aquí algunes reflexions en les seves indagacions, inexistents com dèiem en la distesa novel·la de Christie.
Poirot es veu confrontat amb dolor i escepticisme a una accepció de l’ombra del mal insospitada per a ell, atrapat en una conxorxa de maldat que fa que s’acabin escurçant les distàncies i els límits entre el bé i el mal que per ell estaven clars.
La banalitat del mal, amb el crim organitzat com a obra col·lectiva, no desentona gens en un context d’entreguerres i d’albirament del nazisme o l’estalinisme.
