LLEIDA:Eduardo, Bruno Saltor, Pelegrí, Txema, Campabadal, Piti, Rubén, Tarradellas (Sergio Rordríguez 65’), Leazun (Toño 82’), Crusat (Borrell 52’) i Nakor.
MATARÓ: Allan, Aitor Olmo, Quim (Fernando 73’), Migue, Roberto (Corominas 45’), Santi Asensio, Dani Ruiz, Guillem (David Giménez 66’), Jordi Martínez, Óscar i Torrecilla.
ÀRBITRE: Gutiérrez Carbó. Targetes grogues a Eduardo, Nakor, Leazun, Crusat i Tarradellas del Lleida i a Quim, Migue i Óscar del Mataró.
GOLS: 56’ Embolic dontre l’àrea que resol Rubén (1-0); 63’ Passada en profunditat de Piti sobre Nakor que supera Allan de xut creuat (2-0); 86’ Penal sobre JORDI MARTÍNEZ que transforma ell mateix (2-1); Penal sobre Campabadal que transforma Piti (3-1).
El Mataró es desplaçava a la Terra Ferma com a “convidat de pedra” aparent en la possible festa de celebració dels lleidatans, que tenien a la mà la classificació per als “play-off” i també el títol de lliga. Ja se sap que l’equip de Joan Vilà estava descendit i per tant anava únicament amb la intenció de demostrar que la seva classificació no estava d’acord amb la qualitat del seu joc. Però sobre les espatlles mataronines continuava pesant com una llosa aquest balanç tant negatiu d’un sol gol marcat a camp contrari en tota la segona volta i els cinc partits consecutius sense marcar jugant com a forasters.
Els groc-i-negres sabedors de la seva inferioritat davant d’un equip amb jugadors de gran qualitat al davant en el qual els dos extrems ex-mataronins Borrell i Tarradellas (quina bona falta ens haurien fet!) no tenen la titularitat garantida, van plantejar un partit de contenció per intentar no sortir clarament derrotats. I la bona tasca defensiva, i també del porter brasiler Allan sota pals, durant tota la primera part, van permetre arribar al descans amb la igualada a zero inicial.
Els lleidetans sabien que una victòria els donava el títol a falta d’una jornada i Però tampoc tenien excessiva pressa perquè per la marxa dels resultats fins i tot un empat els garantia el seu objectiu de jugar el “play-off” i a més imaginaven que el Mataró acabaria tenint una errada en algun moment puntual. I així va succeir als onze minuts de la segona part quan una pilota penjada dins l’àrea va propiciar una jugada embolicada que va acabar amb la pilota dins la xarxa mataronina. A partir d’aquell moment el Mataró va intentar obrir-se una mica, tampoc molt, i ben aviat va arribar el segon gol local.
Fins al final festa a les grades ja celebrant el títol fins que un penal comès sobre Jordi Martínez i transformat per ell mateix, després dels dos més importants que havia desaprofitat davant València B i Novelda, va fer tornar per uns instants als lleidatans al partit, que va acabar amb un altre penal que va significar el resultat definitiu.
Era el darrer partit del Mataró fora de casa en aquesta trajectòria de quatre anys a la segona B i va mantenir-se la tònica d’aquesta segona volta en la qual el Mataró només ha pogut marcar dos gols lluny de casa, i a més donant una impressió ofensiva molt pobre ja que l’únic xut a porta ben dirigit va ser el del penal. Era evident que els jugadors groc-i-negres molt desmotivats poca cosa tenien a fer en aquest partit com no fos ser uns “convidats de pedra”. I això van ser.
