Només una gran organització sènior pot plantar cara a una classe política que ignora a la gent gran, quan no clarament la menysprea...
Alba Galán. Politòloga.
Quan vostè llegeixi aquesta columna, ja s’haurà estrenat any. I li haurà donat la benvinguda amb la típica i tòpica rutina global.
La ministra d’Educació va afirmar: “Anem a crear en pocs anys, el que en altres països, com els nòrdics, els ha costat quatre dècades”.
Si ha mirat o mira el calendari d’aquest mes de desembre podrà veure que els dies acolorits de tinta vermella són vuit. O sigui que a més dels usuals 4 diumenges en queden quatre més
Els dijous i dissabtes de cada setmana es pot jugar a la loteria i, sabem que diàriament en adquirir cupons dels minusvàlids i cecs, tenim ocasió de jugar a la rifa. No obstant els dècims de la loteria de Nadal criden molt l’atenció ja que en el lloc que surt el primer i segon premi, els diaris fan comentaris curiosos que a la gent els agrada llegir-los
Tot just fa 12 mesos que varem celebrar aquestes festes. Com passa el temps?, sobretot per a la gent gran. Diuen que qui dia passa, any empeny i nosaltres ja en portem uns quants a les nostres espatlles
Núria Radó i Trilla. Biològa
Lluís Martí i Garro. Enginyer de Telecomunicacions.
Diuen -o es deia en temps passats- que hi ha uns que neixen amb la flor al cul i d’altres estrellats. I tothom diferenciat per contrastos de tarannà
Tres festes tradicionals que motiven celebracions extraordinàries. Enllumenats dels carrers, menjars especials típics de les diades, escudella amb galets, brou de pollastre de pagès
Alba Galan i Garcia. Politòloga.
Cugat Comas Soler
Any 1922. Un any a 14 passes cronològiques d’arribar al centenari. Un any en el que -com en tots- hi ocorregueren fets. Bons i dolents. Històricament, no és un any que sigui destacable, per cap circumstància excepcional