La consciència...

Hi ha un corrent actual de psicologia que treballa i té molt en compte els diferents nivells de consciència.La consciència la podríem descriure  com la  capacitat d’adonar-se un de si mateix de forma contínua, malgrat els canvis corporals, emocionals i intel·lectuals. El jo se n’adona de tota una evolució de percebre’s a si mateix. Sempre sóc jo.Per això, podem dir que hi ha diversos estats o nivells de consciència.           No és el mateix quan parlem amb una persona que quan estem sols. No és el mateix quan dormim o estem ben desvetllats. No és el mateix quan estem en situació d’harmonia que un xic marejats. No és el mateix quan pensem que quan estem concentrats. No és el mateix quan estem en silenci que quan fem meditació en el ioga. I moltes altres situacions interiors.Doncs bé, sabent que hi ha aquests diversos nivells de consciència, cal recordar que n’hi ha un on es perd el jo i emergeix tot un altre coneixement d’un mateix que va més enllà de les sensacions, dels sentiments, dels pensaments. Un nivell que permet viure la realitat de forma diferent als nivells de consciència que ens porten a satisfer les nostres necessitats materials, immediates o mediates.És un nivell de comprensió pregona de l’ésser humà, més enllà de les coordenades d’espai i temps. És viure una dimensió, específicament humana, però de forma gratuïta. No és útil per al dia a dia, però omple el dia a dia.L’ésser humà connecta amb la realitat de dues formes: satisfent les necessitats i contemplant la vida. Els orientals ho expressen així:Dos ocells sempre amics i amb el mateix nom, pujats al mateix arbre. Un que menja assaborint el fruit i l’altre observa sense menjar.  L’arbre simbolitza la individualitat de cada ser humà. Els dos ocells, els dos tipus de consciència en la nostra espècie humana: la de les necessitats, i la que roman distanciada, silenciosa i només és testimoni de la realitat. La contempla. Aquest treball interior l’estudia la psicologia transpersonal...