El llindar és el nivell mínim d’un estímul per sobre del que es genera alguna resposta fisiològica o de conducta per part d’organismes vius.
La frustració és una resposta emocional comuna a l’oposició, relacionada amb la ira i la decepció. Surt de la percepció de resistència al compliment de la voluntat individual.Com més gran és l’obstrucció i la voluntat, més gran també serà la frustració. La causa de la frustració pot ser interna o externa. A les persones, la frustració interna pot sorgir de problemes en el compliment de les seves fites o metes personals i desitjos, les pulsions i necessitats; o tractar amb les deficiències observades, com la falta de confiança o temor a situacions socials. El conflicte pot ser una font interna de la frustració, quan un té objectius contraposats que interfereixen els uns amb els altres. Les causes externes de la frustració impliquen condicions fora d’un individu, com un camí bloquejat o una tasca difícil o molt de “no”. Dificultats imprevistes.
La resposta és per a moltes persones l’agressivitat, la violència, la ira. Atacs de còlera. Una verbalització grollera. Inclús pegar-se o atacar un altre. El nen o la nena, rei o reina de la casa, una bona i forta rebequeria. En resum, la frustració és una situació en la que una expectativa, un desig, un projecte o una il·lusió no es compleix. Sigui la causa que sigui. I aleshores surt l’agressivitat. Tot ben normal fins aquí. Però es controla, es gestiona?
Gestionar l’agressivitat, fruit de la frustració, és posar l’energia dirigida per la voluntat i el seny per a acceptar l’esdeveniment intern i mantenir al mateix temps una posició de valor amb un mateix i activa en relació amb les circumstàncies de l’entorn. I així podem considerar una frase escrita l’any 320 abans de Crist per un filòsof o pensador grec, Aristòtil: “Qualsevol pot empipar-se i això és molt senzill i fàcil. (Això és el que es veu amb més freqüència, malbaratament). Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i de forma correcta, això, certament, no resulta tan senzill”. Aquesta actitud demana un autocontrol sobre l’efecte de la frustració que genera agressivitat, violència i maltractament.
