Si tenim que la raó del poder (domini, por, amenaces, lleis, armes, carta Magna) va contra el poder de la raó (dialogar, respectar la dignitat, no violència), s’hi ajunta una crisi econòmica. Aleshores, com s’enfoca? Les emocions i sentiments poden encegar enlloc d’ajudar. M’explicaré amb una metàfora: l’iceberg. L’iceberg és una muntanya de gel on sis parts són sota l’aigua i una part és veu. El moviment de l’iceberg no es produeix des d’aquesta part visible, sinó des del fons. I el fa anar per on vol. D’això s’encarreguen els corrents subterranis del mar. Que són les ideologies.
Doncs bé, la crisi econòmica o l’estafa financera organitzada, és la part visible. Aquesta part visible és apolítica, no té ideologia. No té idees. Però la necessitem. Satisfà les necessitats bàsiques. Però la crisi ha tocat les butxaques de tothom (?). La crisi ens ha obert els ulls. Hem constatat les grans desigualtats que la nació castellana té amb la catalana. Una d’elles: L’asfíxia o compulsió econòmica. Francisco Franco Bahamonde va dir: “A estos catalanes hay que ahogarlos económicamente”. Felipe González: “El futuro económico de Cataluña es de un país de albañiles y camareros”. José Luis Rodríguez Zapatero: “Esto es la prueba de que el sistema económico funciona” (Referint-se al dèficit fiscal) i Alfonso Guerra: “Que vengan cada año por alpiste”. I les actuals ja les coneixem: “Irresponsabilitat, insolidaris, egoisme. Moment inoportú”. Com es viu emocionalment dins de la persona que té els dos sentiments? La frase d’en Mariano Rajoy, l’actual president de l’Estat Espanyol és molt clara: “No hay catalanes sinó contribuyentes residentes en Catalunya”.
La crisi econòmica és produïda per manca de valors. Per manca d’ètica. Per la cobdícia de les entitats financeres perverses amb la raó del poder de torn. No és crisi econòmica sinó antropològica. És a dir, quina idea de l’Esser Humà es té: ÉSSER ROBÒTIC, que no pensa per si mateix. ÉSSER ECONÒMIC, els cèntims l’únic valor diví. ÉSSER COBDICIÓS, egoisme pur com a finalitat de la vida. ÉSSER ESCLAU, treballar per al poder que domina? Com si l’Esser humà no tingués altres valors. ÉSSER RAONABLE, ÉSSER DEMOCRÁTIC, ÉSSER ÈTIC, ÉSSER DE DIGNITAT. No es neguen els anteriors però els col·loquen, els posen en el seu lloc. Una antropologia integral, que té en compte totes les dimensions. I aquí entren les ideologies o les creences. Remarco tant laiques com religioses.
Les ideologies, les creences, els dogmes laics mouen l’iceberg i produeixen crisis, però si no toquen les butxaques no angoixen. Però quan la toquen, és “la pela” que dirigeix. I aquesta la vivim tots i totes. Per això hi ha una indignació, una revolta, una protesta: el poder de la raó. Però els responsables de la nació castellana fan servir la crisi en funció de l’interès ideològic d’anul·lar, escanyar, empobrir la nació catalana. Fer-la desaparèixer del mapa.
I aquesta des de fa tres cents anys es resisteix. I ara té una ocasió històrica de tornar a gaudir dels seus drets, lleis, institucions. N’hi ha prou d’una relació sadomasoquista. Que farà el que té el dos sentiments? Si més no, que cada sentiment tingui la seva pròpia llei o carta magna. Respecte mutu. Però, què farà la llei del poder absolut o la raó del poder totalitari, de la força? Tots els arguments del poder s’han d’analitzar molt bé, a fons i en el seu context històric.
