Una trampa és creure que qui parla català públicament vol una Catalunya amb Estat Propi. No és gens cert. Ho hem vist ben clar en aquesta campanya electoral. En català es pot demana la destrucció de Catalunya, però amb altres paraules: No trenqueu la unitat de Catalunya!! La separació ens enfonsarà! Us haureu de canviar els cognoms!
Però, també podem veure com una persona que parla castellà pugui demanar una Catalunya amb Estat Propi? “Yo quiero una Catalunya libre y con Estado Propio aunque no he nacido en Catalunya. Pero he vivido aquí casi toda mi vida". Ho hem sentit també aquests dies.
Hi ha una crisi econòmica, no cal ni parlar-ne. Ho sabem. Però l’economia no és neutra. L’economia té sempre una ideologia o una antropologia. A qui només parla d’economia, se li ha de preguntar què en pensa dels catalans i del seus país: Catalunya.
Doncs bé, un escrit del Dr. Santiago Díaz de Quijano, Catedràtic de psicologia social i professor emèrit de la Universitat de Barcelona, quin títol és molt significatiu: “Reflexiones y emociones de un catalán con raíces españolas”, descriu l’evolució de la seva identitat fins exclamar: “Me siento catalán, pero no español, que no significa anti-español. Admiro lo que se ha hecho en Catalunya y he ido comprendiendo como el nacionalismo excluyente español o castellano ha ido atacando siempre la nación catalana. Y, como és lógico, ha emergido el clamor de un pueblo para poder decidir por él mismo lo que desea ser: libre. Y así como respeto al español que vive aquí, en Catalunya, estos deben respetar los que somos catalanes con nuestro deseo de independencia o soberanía”.
Què farà la persona que té ambdós sentiments (català i espanyol) com la persona dubtosa que creu que no votar és ajudar? No votar és votar: No a una Catalunya, regida per ella mateixa, sinó depenent, sotmesa a una altra nació.
ALEA IACTA EST!! LA SORT ESTÀ TIRADA!!!!
O com diu un pensament: SI LA INDEPENDÈNCIA FOS DOLENTA PER A CATALUNYA, JA ENS L’HAURIEN DONADA”
