Certament, certes generacions no saben probablement què vol dir “setmana santa”. Tot ha quedat reduït a quatre dies de festa: de divendres a dilluns. I aquests quatre dies són comprensibles pels cristians. L’època de cristiandat queda superada, no vol dir anul·lada.
L’hegemonia de les esglésies cristianes va desapareixent. Només cal veure la nostra ciutat de Mataró. Clerical en els anys 50, del segle passat, i ara molt secularitzada malgrat ser ciutat de processons. Doncs bé, el que m’interessa subratllar és l’adjectiu “santa”. I en aquest cas entenc santa per “interioritat”. Tota persona ha de poder desenvolupar les dues ales de la seva vida, com l’ocell que necessita les dues per a volar. A tota persona li cal tenir en compte el seu món interior. Una ala, que és el món interior de l’estètica, de la sensibilitat, de la sorpresa, de l’admiració, del poder meravellar-se, de la bellesa, de la música. El món del silenci interior. Avui en dia, és ben curiós, totes les psicologies ho tenen en compte. A més, fins ara s’ha parlat molt de la INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL, ara es parla de la INTEL·LIGÈNCIA ESPIRITUAL. I no és creure de forma cega o crèdula, sinó de forma intel·ligent. La interioritat es viu, no es creu. La interioritat no són creences, sinó vivències. La interioritat no són els pensaments, sinó les transformacions personals.I aquests dies poden ser una bona ocasió per aprofundir, clarificar-se en aquest món interior, que és la qualitat (cualidad, en castellà) humana que especifica i fa l’ésser humà relacional, profund i sobretot lliure.
