La Fundació Palau celebra 10 anys d’història. Actualment és una entitat cultural que gaudeix d’una bona “salut”. Toca però renovar-se, projectar-se amb serietat al segle XXI.
El pla estratègic l’ha d’acostar a la captació de nous públics i a fidelitzar el que té, a treballar per al territori i a no oblidar el turisme de proximitat i estranger.
La marca Picasso té un dur competidor que és el Museu Picasso de Barcelona, per aquest motiu ha d’oferir quelcom alternatiu o complementari a l’oferta d’aquest museu barceloní.
No es pot descuidar el fons de pintura catalana, un atractiu que cal potenciar i donar a conèixer al públic. Barceló, Miró, Tàpies o Clavé són noms importants que es troben en la col·lecció del mateix.
Aprofitant el caràcter polièdric de la figura de Josep Palau i Fabre pot donar joc a una riquesa d’exposicions temporals, activitats culturals i propostes paral·leles que dinamitzin la Fundació Palau.
Què s’ha de buscar al segle XXI? Esdevenir un organisme viu cultural que sàpiga escoltar allò que demana el seu entorn, tant el més proper com el més allunyat.
Aquest concepte multidisciplinar on es pot barrejar pintura, escultura, literatura, poesia, teatre, etc., ha d’esdevenir la gran fortalesa en la gestió d’aquest equipament cultural.
