La paraula facteur avui dia s’aplica als constructors d’instruments de teclat i de vent. La denominació de luthier està reservada només als fabricants d’instruments de corda. La història de facteurs i luthiers a Europa, comença en el període del Renaixement i durant un cert temps era difícil distingir cada especialitat.Els músics en aquell temps, generalment, es construïen els seus propis instruments. A partir del Segle XVI el progrés en la realització dels instruments i les noves exigències de la interpretació musical, necessitaren la intervenció d’artesans especialitzats. Des de la seva aparició, en el segle XVII, el mot luthier estava reservat al fabricant d’instruments de cordes puntejades. Però els artesans llautistes construïen també altres instruments musicals de cordes. Durant un llarg període de temps se’ls denominava amb el mateix nom. Després de la Revolució Francesa, cadascú exercí el seu ofici segons la seva voluntat. En el segle XX, la lutherie va aconseguir un alt nivell de perfecció i ha restat com un artesanat d’art.Contràriament, la construcció d’instruments de vent amb la invenció dels mecanismes de claus i pistons, coneix un impuls i desenvolupament que donà pas a una producció en sèrie, de models perfeccionats. La lutherie en estat pur, conserva encara avui dia, l’encant de la construcció artesanal.En el Renaixement, els principals centres de la lutherie a França, foren Lió i París. En el segle XVII, Mirecourt (Lorraine) nucli important de la lutherie francesa, aplica la tècnica dels mestres artesans de Cremona i esdevé un centre de referència en la fabricació de violins i arquets. En els nostres dies, existeixen encara escoles de luthiers a Cremona (Itàlia), a Markneukirchen i a Bubenreuth (Alemanya) i també a Brienz (Suïssa). La Lutherie
La paraula facteur avui dia s’aplica als constructors d’instruments de teclat i de vent. La denominació de luthier està reservada només als fabricants d’instruments de corda.
La paraula facteur avui dia s’aplica als constructors d’instruments de teclat i de vent. La denominació de luthier està reservada només als fabricants d’instruments de corda. La història de facteurs i luthiers a Europa, comença en el període del Renaixement i durant un cert temps era difícil distingir cada especialitat.Els músics en aquell temps, generalment, es construïen els seus propis instruments. A partir del Segle XVI el progrés en la realització dels instruments i les noves exigències de la interpretació musical, necessitaren la intervenció d’artesans especialitzats. Des de la seva aparició, en el segle XVII, el mot luthier estava reservat al fabricant d’instruments de cordes puntejades. Però els artesans llautistes construïen també altres instruments musicals de cordes. Durant un llarg període de temps se’ls denominava amb el mateix nom. Després de la Revolució Francesa, cadascú exercí el seu ofici segons la seva voluntat. En el segle XX, la lutherie va aconseguir un alt nivell de perfecció i ha restat com un artesanat d’art.Contràriament, la construcció d’instruments de vent amb la invenció dels mecanismes de claus i pistons, coneix un impuls i desenvolupament que donà pas a una producció en sèrie, de models perfeccionats. La lutherie en estat pur, conserva encara avui dia, l’encant de la construcció artesanal.En el Renaixement, els principals centres de la lutherie a França, foren Lió i París. En el segle XVII, Mirecourt (Lorraine) nucli important de la lutherie francesa, aplica la tècnica dels mestres artesans de Cremona i esdevé un centre de referència en la fabricació de violins i arquets. En els nostres dies, existeixen encara escoles de luthiers a Cremona (Itàlia), a Markneukirchen i a Bubenreuth (Alemanya) i també a Brienz (Suïssa). 
