Que la capacitat propositiva de Temporada Alta és enorme, ja se sap. Però no per això deixa de causar admiració. Dels més de tres mesos que ha de durar el festival gironí, fa tot just deu dies que ha començat i ja porta presentats setze espectacles diferents.
Bo i així, d'alguns se n'han hagut de muntar noves sessions per poder atendre els molts espectadors que hi volien assistir. I és que el públic, que valora la qualitat de la programació, respon.
És el cas, per exemple, de les dues funcions de 'La carta', un exercici d'estil que dissabte passat el gran clown italià Paolo Nani va interpretar al Teatre de Salt, enmig de les riallades, els aplaudiments i la satisfacció de tothom.
Atzagaiada virtuosa
A Catalunya, en el marc del Festival Mediterrània, ara fa quatre anys Nani ja havia fet petar el personal que omplia la sala Els Carlins de Manresa amb el reguitzell de gags encadenats que componen 'La carta'. És el mateix que des del 1992 ve fent amb els assistents a aquest espectacle d'èxit que ell ha traginat per tot Europa i altres contrades del món. El seu entrellat no pot ser més senzill: el protagonista escriu una carta i ho fa d'esma, de manera que no és fins després que, amb irritació, s'adona que el bolígraf no guixava i el paper és en blanc.
Aquesta atzagaiada, repetida fins a quinze maneres diverses, dóna peu a una demostració de genialitat que esdevé un xou per llogar-hi cadires. Sense paraules, amb un ritme frenètic, la rialla múrria de Paolo Nani s'esplaia sense límits amb el suport d'un incommovible domini del llenguatge corporal i del gest. És un humor que té alguna cosa d'ancestral, en què la simplicitat és la rel i el nervi de la contundència còmica de tot el joc, ja que d'un joc es tracta. A sobre, hi ha la precisió virtuosa de cada moviment, de cada ganyota, de cada variant o de cada reiteració. El que en resulta arriba a ser tan nítid i boig alhora, que qui hi assisteix viu la il·lusió d'una improvisació insòlita, d'una sorpresa constant, com si la funció fos una creació instantània, feta expressa i al moment. Però 'La carta' en qüestió –tal com s'ha dit– fa vint-i-dos anys que circula pel planeta i ha enriallat milers i milers d'espectadors de totes les edats. Senzillament perquè és sublim.
