Aquest passat divendres dia 17, a la sala CLAP de Mataró, vam poder veure la banda mataronina Jarps presentant el seu primer treball, "Pay and Pity", produït per ells mateixos. Ells s'etiqueten com a "Fresh Music". Personalment discrepo amb aquesta definició i els definiria com a "Retro".
Amb deu temes originals i amb uns trets característics molt marcats, la seva imatge, el so del directe i la musicalitat de les seves melodies, fins i tot l'idioma que fan servir en les seves cançons, faria pensar que es tracta d'un producte de màrqueting, però la seva posada en escena esborra aquesta idea.
La influència que tenen dels Beatles és una de les seves característiques principals, que va de la primera a l'última nota, i fan pensar que es podria tractar perfectament d'una banda dels anys seixanta formada a Liverpool. Podríem dir que es tracta d'un diamant en brut pels melòmans més elitistes, que al sentir-los es sentiran joves de nou.
Són joves però saben el que fan, el que volen, i ho potencien amb un sòlid directe, aconseguint un so "antic", un repte difícil d'aconseguir i sentir avui dia. Són malcarats i no tenen vergonya. Aquesta cara ajuda a omplir un escenari que el públic agraeix.
En la seva estrena a la sala mataronina, els vam poder veure rodejats de família i amics, però amb la bona feina que fan amb el temps els podrem veure rodejats de desconeguts.
