Més de 200 persones del món empresarial de la comarca es van reunir el passat dijous per celebrar la Nit amb Visió, un acte organitzat per l’Institut de Promoció Econòmica de Mataró (IMPEM) en el que es va fer també el lliurament dels Premis Cre@tic. El galardó, valorat en 6000 euros, va anar a parar a les mans dels germans Josep Mª i Àlex Maya i el seu projecte POREC, un sistema de reg amb tub de tèxtils intel·ligents per a l’agricultura. El segon premi se’l van endur Jorge Luna i Jaume Ródenas pel seu projecte Alooha, un servei de suport en temes de comunicació i màrketing. Finalment, l’iniciativa Alpha.net, de Francesc Minguillón i Santiago Tomàs, es va endur el tercer premi. El jurat també va concedir un accèssit a Josep Maria Flores pel seu projecte de fi de carrera de l’Escola Universitària Politècnica de Mataró.
L’acte, batejat com la “Nit amb visió”, va estar presidit per l’alcalde de la ciutat, Joan Antoni Baron, i per la presidenta de l’IMPEM, Alícia Romero. Aquesta, va explicar que l’eslògan “Nit amb visió” resumia dos de les característiques que havia de tenir un municipi emprenedor: “Hem de ser una ciutat amb visió i al mateix temps tenir ambició”, va dir Romero. Baron, per la seva banda, va remarcar la importància que tenen les trobades empresarials per a establir contactes i fins i tot per a “conspirar”: “Al Maresme es conspira poc i això ens suposa desavantatges de cara d’altres territoris que sí que ho fan”, va dir Barón.
Durant el transcurs de l’acte, es va dedicar també un reconeixement a aquelles empreses compromeses en l’àmbit de la responsabilitat social. En aquest sentit, es van atorgar diferents plaques per aquelles iniciatives que tenen en compte l’entorn, que possibiliten la formació al personal o que afavoreixen la cooperació entre les empreses.
El Guggenheim de Mataró?Lluís Bassat va ser l’encarregat de tancar l’acte i ho va fer amb una xerrada sobre el món de la publicitat i els seus inicis en aquest camp. El publicista va explicar algunes de les claus del seu èxit i va assegurar que la creativitat no té sentit si no és per millorar allò que hi havia anteriorment. Sense fer al·lusió directa al polèmic tema del Museu Bassat a la ciutat, el publicista va deixar ben clara la seva tesi a través de l’exemple de Bilbao i la seva projecció mundial a través del Guggenheim: “Una idea que va convertir una ciutat abans desconeguda en un destí turístic conegut mundialment”.
