El creixement econòmic de la comarca progressa adequadament i en conjunció amb la resta de Catalunya, inclòs algun punt per sobre. Per a mantenir les xifres, tenir un futur pròsper i un desenvolupament equilibrat i sostenible cal tenir en compte, però, que s’ha d’incrementar la qualificació de la força laboral i sobretot, una millora de les infraestructures. Aquestes són a grans trets les conclusions del vuitè Estudi Socioeconòmic del Maresme que aquest dijous han presentat el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, i l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron. Valls ha comentat que la comarca es troba immersa en un procés de transformació profund dels sectors productius que equilibra la pèrdua de pes dels sectors tradicionals amb un fort creixement en noves activitats comercials. Per la seva banda, l’alcalde ha ressaltat que per aconseguir resultats positius en el futur cal la unió dels municipis maresmencs per acudir amb una sola veu “allà on es prenen les decisions”. Des de l’any 2003 fins al 2006, el PIB del Maresme ha crescut a una taxa mitjana interanual del 3,1%, la mateixa xifra que a Catalunya. Tanmteix l’aportació de la comarca en la creació de riquesa a l’economia catalana durant el mateix període s’ha mantingut en el 3,8% del PIB total. Així doncs, malgrat la crisi que en els darrers anys ha assolit als sectors tradicionals de l’economia comarcal, com el cas del tèxtil, aquesta ha sabut buscar noves vies per a la seva supervivència. El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, ha assenyalat que aquest procés de transformació encara es present en una economia que ha experimentat, segons comenta l’estudi, “una forta tercialització” en els darrers 15 anys. Mostra d’aquest fet es que el 65,4% del PIB prové del sector serveis.
Diversificació de la indústriaPel que fa a la indústria, tot i els temps de canvi, continua sent la segona força motora del Maresme (23,2% del PIB), amb un tèxtil, que tot i els mals temps continua encapçalant l’activitat per davant de l’indústria química i la metal·lurgia. Tot i el retrocés que pateix el sector, Valls ha assenyalat que el procés “s’ha de veure com una oportunitat per una redirecció de la indústria, una evolució cap a una indústria d’alt valor afegit”. Així també, Valls ha recalcat l’important paper de la química a l’economia del Principat (17% al Maresme) i el fet que plataformes com Cetemmsa han de servir per dinamitzar un textil que evoluciona dins els paràmetres “normals” en el seu àmbit –valor afegit i deslocalització de la producció. El president de la Cambra de Comerç ha volgut relativitzar el pes de la construcció dins l’economia comarcal on representa un 9,8% del PIB. Tanmateix, Valls ha comentat que les dades que fan referència al sector primari s’assimilen a la mitjana catalana on l’agricultura, la pesca i la ramaderia representen l’1,6% del PIB. A destacar però la pèrdua de superfície agrícola al Maresme (31%) mol per sobre del conjunt de Catalunya.Els factors bàsics per a una transició positiva de l’economia comarcal són, segons la cambra, una força laboral qualificada i una millora en les insfraestructures. És en aquest punt on Valls ha donat un toc d’atenció a les autoritats i als partits polítics. Segons ha apuntat el redactor de l'estudi, Daniel Tirado, la principal mancança de la comarca és "fonamentalment geogràfica". Així doncs, la sortida cap al Vallès o la reintegració del Maresme a l'àrea metropolitana de Barcelona és el que pot fer possible el desenvolupament dels potencials de la comarca. Per aconseguir tirar endavant aquests projectes, el president de la Cambra ha demanat 'consens' als partits polítics i que no s'escudin en la manca de recursos econòmics, ja que amb la disposició addicional tercera del nou Estatut de Catalunya ja és possible superar aquest escull. Valls també ha retret als polítics que no s'asseguin junts per solucionar els problemes del país.‘Sumant som més’Per la seva banda l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, ha posat especial énfasis en la necessitat d’arribar a un consens entre els municipis que formen la comarca per tal d’edificar un grup homogeni de pressió per defensar les demandes del Maresme davant els òrgans de decisió. “Sumant som més”. Baron ha assumit la part de culpa de la capital en aquest fet que històricament ha suposat un escull per a “una comarca complica”, tot i així de cada al futur ha afegit que “s’acaba la reflexió i ha de començar l’acció”. L’alcalde ha destacat la necessitat d’aconseguir un model de societat cohesionat a la comarca, tot i que ha assenyalat que la solució a la “crisi estructural del model productiu”, no és una única per a la comarca sinó que cada municipi ha d’aplicar la seva segons la pròpia realitat. Coincidint amb el president de la cambra, Baron ha apuntat cap al paper de les infraestructures i a la “capacitat de retenir el talent” com factors claus per a l’economia del Maresme, així com les decisions urbanístiques.
