Mentre dimarts passat mitja Catalunya mirava al Parlament perquè s’hi presentaven els pressupostos del 2014 de la Generalitat, Mataró n’estava pendent per un altre motiu. Compareixien davant la Comissió d’Investigació de les irregularitats en caixes d’estalvi els màxims dirigents de Caixa Laietana amb dues excepcions. L’antic president Jaume Boter de Palau no feia acte de presència pel seu delicat estat de salut i el seu successor Josep Ibern compareixerà dimarts 12. Sí que era ben esperada l’aparició de Pere Antoni de Dòria, màxim responsable com a director general durant 32 anys. Del seu testimoni se’n deriven dues conclusions, que es renta les mans del fracàs de la Laietana i que les preferents i tot el derivat són culpa de Bankia: més llenya al foc de la ràbia dels milers d’afectats mataronins.
Dòria va comparèixer tranquil, gairebé monòton, davant les preguntes dels diferents portaveus polítics. Alcalde i regidors de Mataró se’l miraven, a la mateixa sala.
Va admetre amb fredor que l’empresa que emetia preferents estava domiciliada a les Illes Caiman “com tothom” que “vam oblidar-nos que les caixes no eren bancs” i que “per a mi és una llàstima que tot hagi acabat com ha acabat”. En el tema dels afectats per l’estafa de les preferents, dos missatges: “ja ho estan recuperant” i “va ser Bankia qui va actuar sense sensibilitat”.
“Bona fe” i desconeixement
Al seu torn, l’excap d’auditoria de Caixa Laietana, Jordi Torrents, va assegurar que tot el personal de l’entitat disposava de la informació sobre aquest producte, inclús els riscos per als inversors. Torrents detalla que es feien tasques formatives a les oficines en aquest sentit. A partir d’aquí, va dir Torrents, “no puc donar fe que se li expliqués als clients”. L’exauditor responsabilitzava així a directors i personal de les oficines del presumpte frau que denuncien els grups parlamentaris i admet que està professionalment satisfet: “Quan el client signava, jo no hi era”.
Pel que fa al tercer en comparèixer, l‘exdirector general de Caixa Laietana Albert Juncà va assegurar que el bescanvi de participacions preferents per accions de Bankia es va fer “de bona fe”, però també va admetre que els resultats “no van ser bons”. Juncà va recordar que va assumir el càrrec de director general el maig del 2011 i que, per tant, no va tenir res a veure amb la decisió d’emetre i comercialitzar les preferents. Es va limitar a dir que hi ha un procés d’arbitratge obert i que Bankia està retornant els diners a un 80 per cent dels afectats. I no va voler aclarir quin era el seu sou.
