David Bote, 32 anys, serà l'alcaldable del PSC el maig del 2015 en les eleccions municipals. El 92 per cent dels vots registrats a les primàries dels socialistes locals, la setmana passada, l'han confirmat com a cap de llista. El fins ara Secretari d'Organització no tenia rival en la cursa interna i es disposa a corregir en un any i escaig el gran dèficit de coneixement i popularitat que, assegura, és conscient que és el seu gran problema.
Qui és David Bote?
Sóc un fill de treballadors nascut fa 32 anys a Cerdanyola. De professió sóc professor de secundària. Estic involucrat en política des de fa molt de temps, de manera més ferma des de fa dos anys i mig. Crec que sóc una persona molt compromesa amb el meu entorn i la meva ciutat.
Quan va decidir que volia ser candidat del PSC?
No hi ha un dia que et llevis i diguis: jo vull ser Alcalde de Mataró. Hi ha molts dies en què veus la ciutat, com està i com voldria que estigués i m’adono que vull fer alguna cosa per una banda i que amb els meus valors i els de la meva gent podem fer alguna cosa per millorar-ho. És un rum-rum intern que m’ha fet sempre tornar a Mataró quan era fora i un dia es formalitza posant-me a disposició del PSC. No és un ‘jo vull ser Alcalde’, és un ‘jo vull fer quelcom per la ciutat’.
Com ha reaccionat la gent quan ha sabut que series alcaldable?
Dos tipus de reaccions. Per una banda m’han dit que estan contents que una persona com jo es posi a fer política. Molta gent que em coneix em diu que sóc una persona honesta i confien que pugui fer alguna cosa per millorar la situació de tots. L’altra reacció que també ha tingut gent propera és dir-me que patiré molt, sent com sóc, en un món com aquest. Diuen que sóc massa sensible, idealista i honest.
I qui o què és deshonest ara com perquè faci falta un perfil com el seu.
Tots els governants del nostre partit a Mataró han fet les coses de forma honesta però el clima és el que és i ara la gent percep la política com un niu de corrupció. No és el mateix equivocar-se que ser deshonest. Deshonest és el partit que ha rebut sobres amb diners a dins o el cas Millet relacionat amb el Palau de la Música, per posar exemples que han sortit als mitjans. De Mataró no et sé dir cap cas com aquest, per sort.
Vostè és el candidat de l’aparell?
Deia Gramsci que “sense organització no hi ha idees”. Els aparells tenen molt mala fama però són els estris que tenen les persones que formen els partits per treballar i dur a terme les seves idees. Una altra cosa és que l’envelliment o la deixadesa els dugui a funcionar d’una manera que no ens agradi. No hi ha cap organització sense aparell. Jo formava part de l’aparell. Però què és més important, el que va passar ahir o el que passarà demà? Jo he mirat de parlar i escoltar i entendre tothom. He compartit converses amb molta gent dins i fora del partit quan era a l’aparell i ho seguiré fent ara. Sóc conscient de les meves febleses i tinc com a prioritat que tothom senti la necessitat de treballar ara, més enllà de si vinc de l’aparell o no.
Vostè era el Pla A?
Hi havia moltes persones que haguéssim pogut optar i cadascú hauria pogut aportar matisos diferents. No sé si jo era en pla A o l’alternatiu. Miro enrere i no ho sé dir.
És del grup que controla el PSC de Mataró des de l’últim congrés. Com veu el partit?
Estem en una situació difícil. No s’ha d’amagar la realitat. En les darreres autonòmiques, per exemple, no vam fer bon resultat. Pel que fa a posicionament local, la gent percep que hem fet moltes coses per la ciutat i que Mataró té un color socialista. Hem comès errors i sense ells no ens haurien tret del govern. Els gairebé tres anys de nova direcció els hem dedicat a redreçar el rumb perquè, en ser gent nova, la gent no ens percep com a responsables d’allò que no els agrada. Hem començat de nou, dins les dificultats. El PSC no està com en altres èpoques, quan era fort.
Per què va perdre les darreres municipals el PSC?
Com passa amb els esports, sabem que els partits no es perden o es guanyen per una sola acció d’un porter o un davanter. El 2011 van confluir una sèrie de circumstàncies que van fer que el PSC deixés de ser majoritari. Una d’elles va ser l’entrada de PxC a l’Ajuntament i la diferència que percebia la gent entre el discurs oficial i el que percebia la gent respecte de la immigració. També hi havia cansament per molts anys de govern socialista. Després de 32 anys vam pagar en cansament, en el que pesaven més les coses en què ens equivocàvem que no pas les nostres signatures de polítiques fetes a la ciutat.
El PSC de Mataró està dividit entre joves i vells?
Jo no el veig així i com que tinc la mania de parlar amb tothom, ho evito. Entenc, però, que hi hagi gent que tingui aquesta percepció. Hi ha matisos diferents respecte d’algunes qüestions però tots els que realment ens estimem el PSC acabem anant a l’una.
La posició del PSC respecte a la qüestió nacional i el procés serà important pel seu projecte?
Jo no posaré en qüestió que les relacions i el pacte entre Catalunya i Espanya, és un tema molt important. Però em preocupa més que la manca de compromís i els valors de l’individualisme afebleixin la societat. Com a polític en l’àmbit local, hem de centrar-nos a donar resposta a aquest segon problema. Hem de trobar les coses que ens uneixen. Si volem un espai públic digne, net i de qualitat, segur, amb feina, són problemes que no tenen relació amb si Catalunya és independent o no. És el moment de posar sobre la taula què podem fer per Mataró.
Quina diferència hi haurà entre el PSC de Baron i el PSC de Bote?
Hi ha aspectes de continuïtat perquè és el fil conductor i l’ADN del PSC. La lluita contra la desigualtat i tot el que hi està relacionat, per exemple. El meu granet de sorra diferent miraré de situar-lo en entendre la gestió pública d’una manera diferent, amb més transparència i participació de la ciutadania. Si vols que la gent confiï en tu, tu has de confiar en la gent i per tant explicar les coses tal com són i acostar-la al procés de presa de decisions. I una altra dèria meva és que el futur de Mataró passa per un bon projecte i clima educatiu per a la ciutat, que ara mateix no hi és. L’escola és el futur i el model econòmic és la transició cap a aquest futur.
Insisteixo. Les diferències?
Jo no he competit ni competeixo contra en Joan Antoni Baron. Jo admiro la feina feta per Joan Majó, per en Manuel Mas i per en Joan Antoni Baron. El que he de fer és pensar com m’imagino Mataró d’aquí a 10 anys i què hem de fer per arribar-hi. I aquí hi ha la manera diferent de la gestió pública, el model educatiu i un nou model econòmic que permeti generar ocupació.
Doncs busquem les diferències entre Bote i Mora.
A Mataró portem tres anys en què el govern l’únic que ha fet és dir que no hi ha diners. Hi ha molts matisos i no és cert que estiguem arruïnats. Cal dir que Mataró ha pagat tots els seus compromisos i proveïdors. El deute és una dada per saber en quin escenari estem i què podem i no podem fer, però no ha de ser una excusa. En molts sentits, la ciutat està molt parada. Tampoc m’agrada veure com s’estan degradant moltes parts de la ciutat i no percebo que s’estigui fent res per evitar-ho. Si hi ha una part de la ciutat que té un problema, tota la ciutat té un problema. Mora ha tret empenta a aquella idea d’unir tota la ciutat.
“Que tot Mataró sigui Mataró” deia Baron. Mora no ho assumeix?
En tinc el total convenciment. Ara mateix hi ha molta gent a Mataró que se sent discriminada dins de la mateixa ciutat.
És un greuge entre barris i Centre-Eixample?
Sí, però per construir cal canviar el llenguatge. Hem de trobar un discurs que no estableixi diferències entre els uns i els altres. Són “dos Matarós”, però, amb comportaments electorals diferents. I és als barris on vosaltres vau perdre les eleccions.
Sí i no. L’Eixample és el segon barri més poblat de la ciutat i cal fer-hi un bon resultat si vols governar. Però no vull pensar en clau d’on he d’anar a buscar els vots. Prefereixo la clau de ciutat i entendre que si una part té una problemàtica, la té tota la ciutat. No podem permetre més degradació d’algunes zones de la ciutat.
Us va fer mal PxC i es pronostica l’entrada de Ciutadans. Us preocupa?
Em preocupa més el primer cas que el segon. Ciutadans farà el seu discurs i haurem de demanar-los quin projecte de ciutat tenen més enllà de fer resolucions sobre el tema de sempre. Ens podem barallar sobre si paguem els impostos a l’Agència Tributària catalana o espanyola però cal encendre els llums de la ciutat. Plataforma sí que em preocupa més, perquè la irrupció dels partits xenòfobs demostra la debilitat de l’Ajuntament a l’hora d’explicar certes polítiques i planteja com restablir aquest diàleg entre ciutadania i institucions per combatre la rumorologia falsa. I cal ser sincers i entendre que molta problemàtica darrere la irrupció d’aquest partit rau en què es va negar el problema.
L’Ajuntament del 2015 serà encara més fragmentat i costarà formar majories. Amb qui pactarà?
Amb qui ens posem d’acord en la manera de fer política i la lluita contra la desigualtat.
Sense excepcions ni línies vermelles?
Als companys del PSC els vaig explicar la metàfora que el projecte és una habitació amb les portes obertes on tothom pot entrar però hi ha unes normes que s’han de complir. Les normes seran recuperar el diàleg amb la ciutadania i l’esforç contra la desigualtat social.
Es veu pactant amb Mora en una possible sociovergència?
Jo em veig fent el que calgui perquè Mataró tiri endavant. En política tot és possible i totes les opcions són plausibles. No té sentit descartar-ne una a priori.
Quants anys es dedicarà a la política?
El període sà per a fer política volta entre els 8 i els 12 anys però poden passar moltes coses. Potser no aconsegueixo dedicar-m’hi, a la política. Jo estic convençut que sí.
