El republicà Genís Bargalló deixa la política per motius professionals
ERC intentarà mantenir la seva quota de govern amb l’entrada de Francesc Teixidó
Les de Bargalló van ser totes paraules d’agraïment en l’anunci del seu adéu que hauria de fer-se efectiu en el proper Ple Municipal. “Una oportunitat que no puc rebutjar en la meva carrera d’arquitecte m’ha fet donar aquest pas” va explicar el dimissionari que va repassar el seu bagatge en aquests tres anys de regidor parant especial atenció al Pla d’Habitatge com a herència més clara. Va ser agraït amb el seu home de confiança com a director d’habitatge i home fort del partit a Mataró, Sergi Penedès, així com amb els propis mitjans de comunicació. Més en l’aspecte personal també va felicitar-se de mocions presentades al Ple o de dur la iniciativa pel que fa a la petició de suprimir les plaques franquistes que hi ha als carrers de la ciutat.
ERC reconeix errors
Més enllà de la pròpia dimissió, la roda de premsa va servir de termòmetre del moment polític dels republicans mataronins. En aquest sentit Jordi Galdón va reconèixer “que ens ha faltat experiència i hem comès errors” tot i que va minimitzar el fet que no quedi cap dels regidors elegits fa tres anys sota l’argument que “el que és important són les polítiques i no les persones i en aquest sentit, ERC manté una línia política de la que estem satisfets”. Sergi Penedès, per la seva banda, va recordar que la dimissió obliga a ratificar el pacte de govern amb PSC i ICV-EA, anunciant la voluntat dels republicans de mantenir amb l’entrada de Francesc Teixidó la mateixa quota de govern que tenien fins ara.
L’entrada de Teixidó, però, provocarà segurament “l’ascens” de Maria Rosa Cuscó a cap del grup municipal del partit i al càrrec de tercer tinent d’alcalde, extrem aquest pendent de confirmar. En el tram final de la roda de premsa, a més, >es van fer càbales sobre qui encapçalarà la candidatura republicana a les municipals de l’any vinent. En aquest sentit, Galdón va anunciar que per la tardor es donarà a conèixer el nom, mentre en to enigmàtic, s’apuntava a la pròpia Cuscó entre els possibles candidats.