Un estudi prospectiu fet per un equip multidisciplinari del Consorci Sanitari del Maresme (CSdM) que inclou una mostra de 395 pacients que havien ingressat a l’Hospital de Mataró per un ictus, ha analitzat la relació entre l’ictus i la disfàgia. Els pacients van rebre seguiment durant l’ingrés i els tres mesos posteriors a l’alta i, gràcies a això, els professionals del CsdM han pogut concloure que un 45% d’ells presentaven disfàgia com a conseqüència de l’ictus.
Una mortalitat més elevada
L’estudi conclou que la disfàgia és un factor de risc independent per a ocasionar complicacions greus nutricionals i respiratòries, allargar l'estada hospitalària d'aquests pacients, empitjorar la capacitat funcional al cap de tres mesos de l’alta i augmentar la mortalitat després de l'ictus, entre altres característiques. Cal destacar que un 30% dels pacients post-ictus que pateixen disfàgia moren, mentre que en el cas dels pacients que no la tenen la xifra és inferior al 5%.
Els autors conclouen que totes aquestes complicacions es poden evitar amb la detecció precoç i la seva intervenció immediata. Això ja es practica a l'Hospital de Mataró, que treballa de forma multidisciplinària en dues línies fent tractaments de neurorehabilitació i fent estimulació cerebral i faríngia.
La disfàgia
Es tracta d’una patologia caracteritzada per la dificultat per empassar bé i que té molt d'impacte en el pronòstic dels pacients que han patit un ictus. Malgrat aquesta incidència, està infradiagnosticada i hi ha poca recerca al respecte. L'estudi que acaba de publicar la revista Neurogastroenterology & Motility aporta dades que contribueixen a cobrir aquesta mancança.
De fet, la Unidad de Investigación en Cuidados de Salud (Investén) ha reconegut recentment el model d'intervenció mínima massiva (IMM) desenvolupat al CSdM per al maneig de la disfàgia com una bona pràctica a implantar arreu de l'Estat.
