Entre 1.400 i 2.000 persones segons els organitzadors van marxar dissabte a la tarda pel centre de Mataró en defensa de la qualitat i en contra de les retallades en els serveis públics. Es tracta de la manifestació més concorreguda en molt temps a la ciutat, que va posar de manifest –sobretot– el límit de paciència de molts treballadors públics amb les retallades. L’organització de l’acte va ser un èxit i les tres columnes van confluir en una Plaça de les Tereses on els manifestants d’educació aplaudien els d’altres serveis públics i uns i altres ovacionaven els manifestants sanitaris. Des de la Plaça es va anar fins darrera l’Ajuntament on amb la plaça plena es va fer lectura del manifest unitari. Sindicats, partits polítics de l’ala esquerra i moviments com l’Assemblea Groga d’educació i fins a grups d’immigrants van donar múscul a la protesta.
La protesta més important partia amb deu minuts de retard des de l’Hospital Vell. Bona part de les 600 persones d’aquesta columna eren treballadors dels hospitals mataronins, seriosament afectats i amenaçats per les retallades. La segona més nombrosa era la columna d’educació, en la que el fred no deixava veure les samarretes grogues que identifiquen l’Assemblea homònima, tot i que moltes d’elles s’endevinaven sota les jaquetes. Per últim, des dels jutjats, la columna més difusa era la d’aquests “altres serveis”. Un cop a la Plaça de les Tereses s’endevinava molt manifestant públic i també una important presència de mataronins d’origen magrebí. El col·lectiu ‘Los Marroquíes’ està demostrant una gran capacitat de convocatòria les darreres setmanes.
Demostració de força
Feia molt de temps que no es veia una manifestació tan important a Mataró. Buscar alguna concentració comparable es va convertir en objecte de tertúlia un cop desconvocada la protesta a la Plaça de l’Ajuntament. Si s’exceptua les grans manifestacions de rebuig al terrorisme, feia temps que no es vivia una manifestació semblant. La majoria de convocants es donaven per satisfets i bona part de la banda sonora la posaven els crits i proclames de gent com les PAH o els afectats per preferents. Els “sí, es pot” i “no és una crisi, és una estafa” es combinaven amb una batucada, banderes republicanes, estelades, anti-retallades i roges, famílies, joves i molts xiulets i botzines. Un clam que es va fer sentir al carrer, sense cap mena de dubte.
