En sols set edicions, la caminada col·lectiva ‘Mataró Camina per l’Alzheimer’ ha agafat entitat i fama fins al punt de ser, sense cap mena de dubte, el gran acte solidari del calendari local. Com les bones tradicions, hi ha qui podria pensar-se que la caminada s’ha fet tota la vida per molt que tot just arribi, com s’ha dit, als set anys de vida. Set anys, però, durant els quals ha crescut el reconeixement i les inscripcions quasi fins al límit de la capacitat organitzativa d’aquesta caminada.
“Ja ens agradaria fer 10.000 samarretes, 10.000 entrepans, 10.000 records però no donem l’abast a tota la gent que s’hi interessa”, explicava dimarts en roda de premsa l’expresidenta i alma mater de l’AFAM, Assumpció Miró.
A inicis de setmana s’ultimaven les darreres inscripcions i es donava la xifra d’uns 4.700 caminaires com orientativa de l’abast que tindrà la marea que aquest any es vestirà de vermell. Seran, doncs, quasi 5.000 persones caminant per un bon motiu i tornant a posar la ciutat al mapa de la solidaritat. El beneficiari de tot el recollit, la feina obstinada i permanent de l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer del Maresme, aquesta AFAM que té en la caminada i tot el seu entorn una font d’ingressos important per al seu dia a dia quotidià, les moltes activitats i iniciatives, el seu Centre de Dia o els 17 treballadors d’aquest.
Entesa organitzativa
“Mataró Camina per l’Alzheimer” està organitzada per l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer Maresme (AFAM), el col·lectiu EPMA Solidària, els caminaires “Pocs i Bons”, i la colla Maimakansu i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Mataró. La caminada és una marxa destinada a conscienciar i sensibilitzar la població sobre aquesta malaltia degenerativa. S’organitza amb l’objectiu de recaptar fons per a aquelles famílies amb menys recursos que pateixen directament o indirectament els efectes de l’Alzheimer.
La sortida es farà des de l’Ermita de Sant Simó a les 8 h i finalitzarà aproximadament a les 13.30 h a la plaça de Santa Anna amb un sorteig.
Fins a arribar a la citada xifra de 4.700 inscrits, segueixen obertes les inscripcions a la seu de l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer Maresme (carrer de Sant Pelegrí, 3), Centre de dia de l’AFAM (carrer de Carlemany, 10, l’escola Cor de Maria o la botiga Intersport Ronda 43. La inscripció té un cost de 8 euros i inclou la samarreta i els tiquets d’avituallament.
L’AFAM ha posat a la venda, com cada any, el cava commemoratiu de la caminada, que té un preu de 8 euros l’ampolla. També s’ha fet una placa commemorativa per als col·leccionistes.
Tres recorreguts diferents
Com ja és tradició hi haurà tres recorreguts diferents. Un de 14,5 quilòmetres que enllaçarà Sant Simó, el Turó d’Onofre Arnau, Sant Miquel de Mata, Sant Martí de Mata, Can Bruguera i el Parc Central fins a acabar a Santa Anna o un de 10,5 amb el mateix recorregut que s’estalvia el tomb fins Can Bruguera. També hi ha l’opció de fer un tercer recorregut testimonial, sols baixant La Riera des del Parc Central a Santa Anna. L’important és ser-hi i caminar perquè Mataró torni a ser la capital de la solidaritat amb els familiars de malalts d’Alzheimer, un diumenge d’octubre més, per setè any consecutiu.
La importància del Centre de Dia
El gran beneficiari de la recaptació de la caminada és el Centre de Dia de l’AFAM. Aquest centre desenvolupa una tasca sovint invisible, però de gran ajuda. Gairebé cinc anys després de la seva obertura, per l’espai hi han passat més de 100 persones. “Som una entitat d’ajuda als familiars de malalts d’Alzheimer i un Centre com aquest permet que les famílies que conviuen i cuiden els malalts puguin descansar, és molt important, la nostra tasca ha de ser aquesta, el suport assistencial, econòmic i psicològic als familiars i la cura als malalts”, explica Guifré Tarragó, vocal de la junta de l’AFAM. Donar cobertura a totes aquestes famílies no és senzill. La funció de l’AFAM es pot resumir en la voluntat que tenen de “fer costat a les famílies perquè no se sentin soles”. El procés d’acceptació de la malaltia que segueixen els familiars és “més complex” atès que, segons els professionals que hi treballen, “sobrevaloren les capacitats del malalt i s’aferren al que aquella persona era, negant la malaltia”.
