El treball “La Marina de Llevant durant la Guerra de Successió. El Corpus de 1714” neix d’unes restes òssies trobades el 2001.
El treball arrenca el 2001 quan es van fer unes obres i van aparèixer divuit cossos. Un fet sorprenent, però estrany perquè no va aparèixer material arqueològic: ni botons, ni ceràmica, ni cordons... No duien cap efecte personal, ni tan sols roba, cosa que indicava que havien estat despullats abans de ser enterrats. Tampoc hi havia ritual funerari. A partir de la memòria arqueològica es van elaborar moltes hipòtesis i no es va poder donar una resposta.
Per tant, ha estat un procés llarg.
Sí, al cap d’un temps, el 2010, vaig animar dues alumnes perquè fessin un treball de recerca sobre aquests esquelets i descobríem de quina època eren. Però aquí tampoc vam aconseguir cap resposta. I amb tot això arriba el 2013 amb els treballs preparatoris del Tricentenari. Arenys de Munt va elaborar una comissió i vam editar un llibre en què explicàvem què va passar a la costa del Maresme els anys 1713 i 1714. Preparant l’edició d’aquest llibre vaig consultar l’Arxiu Parroquial d’Arenys de Mar, on em van sortir catorze oficis d’honres fúnebres per l’ànima d’algú i per mort violenta a partir de l’1 de juny de 1714.
De seguida lliga caps.
Aleshores miro si abans d’aquesta data hi ha hagut algun enfrontament i, efectivament, l’historiador Francesc Bellsolell ho explica en unes cròniques: entre el 29 i el 30 de maig, hi ha una lluita sota el Remei quan Arenys queda encerclat pel destacament borbònic que ve de Mataró i el que baixa de Vallgorguina. Hi van haver divuit o vint morts que eren caps de casa o els seus fills d’entre 16 i 60 anys. He estudiat les actes de defunció al detall i no hi ha cap dubte que coincideixen amb els cossos trobats, tal com també mostren unes cartes inèdites que s’intercanviaven el Consell de Barcelona i Arenys de Mar.
La Guerra de Successió és, doncs, el fil conductor.
Pren molt de relleu, també, la Marina. Entre Caldetes i Malgrat de Mar, des de l’any 1705, però la guerra no té massa importància. És a partir del 13 i el 14 quan totes les ajudes internacionals marxen que es queden sols davant l’exèrcit francès i espanyol. A tota aquesta zona hi ha molts enfrontaments, molta lluita i moments importants, com la crema de Sant Pol, on no van deixar res dempeus. Per tant, jo munto el relat a partir del que passa els mesos finals de la Guerra de Successió fora de Barcelona i, en aquest cas, a la costa del Maresme.
Això obre la porta a pensar que hi ha experiències com aquesta a tot el territori.
Amb el Tricentenari hem après molt i sabem que els darrers mesos es van donar actes de terrorisme militar a tota la geografia catalana.
La troballa dels cossos i la posterior investigació ha sacsejat la població d’Arenys de Mar?
És clar que sí. Se’n va parlar moltíssim. Però la política és la política i hi ha qui ha preferit no parlar-ne gaire perquè forma part del passat. També hi ha qui creu que cal estudiar-ho, treballar-ho perquè s’ha de conèixer el passat. Jo sóc de l’opinió que cal fer una mica d’homenatge a aquesta gent que va morir. És cert que se’ls ha traslladat a un nínxol al cementiri, però potser el Premi Iluro donarà visibilitat a aquests fets desconeguts i espero que ajudi a fer reaccionar i a organitzar algun acte de reconeixement i homenatge. Nosaltres ho demanarem.
El Premi Iluro ha ajudat a estudiar molt a fons la comarca. Com es pot donar a conèixer després al públic en general?
El Premi Iluro ha estat una fórmula impressionant per divulgar la història. És una de les comarques més estudiades de Catalunya. La celebració del Tricentenari ha estat clau, igual que la publicació de novel·les com Victus. La revista Sàpiens és també una iniciativa molt bona que ha fet arribar la història a molta gent. A nivell de cada Ajuntament, s’hauria d’aconseguir que els nens i nenes coneguin la seva història. És un procés llarg i molt interessant perquè es treballa allò que ha passat al costat de casa i els crida l’atenció.
