El preciós enteixinat del sostre del Saló de Sessions de l'Ajuntament de Mataró, obra de Puig i Cadafalch, va ser el testimoni vertical, dijous passat, de la inauguració de l'any dedicat al mataroní. En el primer de molts actes que s'han de succeir tant a la ciutat com a la comarca i tot el país durant aquest 2017, la comissària, Lucila Mallart, es va posar el públic a la butxaca analitzant la figura del polític i arquitecte mataroní i sobretot interpretant, des del punt de vista de la història de l'arquitectura, la seva obra local més cèlebre, la casa Coll i Regàs.
Mallart, futura comissària de l’exposició programada a Mataró per l’octubre, va fer notar al públic que omplia la sala com, després d'estudiar i teoritzar sobre la tradició arquitectònica catalana, diferenciada de l'espanyola, Puig i Cadafalch acaba creant un nou discurs arquitectònic que beu de totes dues fonts. Per a Mallart "en Puig va crear una nova arquitectura nacional, representativa d'una modernitat amb arrels per a Catalunya i Espanya".
Per la comissària a Mataró de l'Any Puig i Cadafalch, el mataroní es va dedicar "a la construcció d'una Catalunya contemporània des de diferents aspectes i sempre pendent del món, connectant amb el corrent de les idees mundials des de Mataró". En clau mataronina va reivindicar l'estudi i disseny del clavegueram de la ciutat com una plasmació de l'aposta per "fer digne l'espai urbà, allà on es desenvolupen les idees". Mallart sosté que "la modernitat que Puig vol per a Catalunya és una modernitat arrelada, una modernitat vernacle".
La Casa Coll i Regàs com a exemple
Mallart va cridar l'atenció del públic, amb el suport de les imatges que anaven acompanyant la seva explicació, sobre la Casa Coll i Regàs. Per a la historiadora és "una obra que entra en contradicció amb l'obra teòrica del propi autor, que anys enrere teoritza que hi ha dues tradicions arquitectòniques diferents a Catalunya i Espanya. "Ell assegura que l'arquitectura serveix per definir els pobles i els dos models mostren dos caràcters oposats com són el català i el castellà". Mallart va recordar com Puig és "el gran estudiós del romànic català" i un estudiós de la tradició arquitectònica catalana "hereva de la grega i romana, de pedra interior, construccions sòlides i austeres i poc ornament". Però tot seguit va recordar com a la Casa Coll i Regàs hi trobem "la tradició arabesca i elements de l'arquitectura i andalusí".
Aquest fet és, per a l'experta en Puig i Cadafalch, perquè l'arquitecte "va voler crear una nova arquitectura nacional i moderna, una barreja d'elements perifèrics en la línia en què apostava per una nova Espanya liderada per la perifèria, una Espanya de matriu catalana". Per la ponent Puig "va fer servir l’arquitectura per donar forma plàstica a les intencions que el pensament català formés part del pensament mundial, i això es feia al subsòl de Mataró o creant una arquitectura d’abast mundial".
