El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha exposat aquest dilluns al Grup de Peatges els detalls del sistema de vinyeta que pretén eliminar les barreres a totes les vies d'alta capacitat de Catalunya. Després d'una trobada aquest matí del Grup de Peatges, que ha reunit administracions locals, concessionàries, entitats civils i grups parlamentaris, Rull ha afirmat que "el model actual és ineficient i desequilibrat en tots els ordres. Paguem més peatges que la resta de l'Estat, unes comarques paguen més que altres i els terminis de fi de les concessions no són homogenis". Davant d'això, el conseller ha apostat per "una agenda modernitzadora" del finançament de les autopistes que acosti Catalunya als plantejaments de la UE. La vinyeta que proposa el Govern és un mecanisme de pagament temporal per ús que es desglossa en una tarifa plana d'entre 40 i 110 euros per als conductors residents i en una taxa per als forans.
D'altra banda, es pot mantenir l'actual model de pagament per tram, amb peatges tous per manteniment o es pot implantar una vinyeta, sigui per distància recorreguda o temporal. El model més equitatiu seria el pagament per distància, ha valorat el conseller, però el desplegament dels arcs magnètics seria molt car i podria estar obsolet en uns cinc anys. Per tant, el Govern ha optat per un model de vinyeta per temps. Rull ha avançat que el Grup de Peatges es tornarà a reunir a l'octubre "per passar al detall de la proposta".
Implantar la vinyeta abans que acabin les concessions
El Govern vol que la vinyeta comenci a funcionar abans de la fi de les concessions de les autopistes de peatge que existeixen a Catalunya. El desembre de 2019, finalitza la concessió del tram entre Vila-seca i Castelló de l'AP7. L'agost de 2021, acaba la concessió per al tram entre Vila-seca i la frontera francesa, per al segment El Vendrell-Saragossa de l'AP-2, per a la C32 al Maresme i per al tram Barcelona-Montmeló de la C-33 (peatge de la Llagosta). De cara al 2037, finalitza la concessió del Túnel del Cadí i del Túnel de Vallvidrera i el 2039 acaba per a la C-32 (Autopista Pau Casals) i per a la C-16 (tram Sant Cugat-Terrassa-Manresa).
300 milions anuals
El conseller ha estimat en uns 300 milions d'euros anuals la quantitat que es podria transferir cap al transport públic, gràcies a l'estalvi generat per la implantació a Catalunya del sistema de vinyeta, en relació als costos del model actual. El manteniment de les vies d'altes prestacions comporta un cost d'entre 45 i 60 milions d'euros anuals, els peatges a l'ombra representen una despesa de 188 milions anualment (any 2017), mentre que les bonificacions suposen uns 50 milions a l'any. Rull ha assenyalat que en un sistema de vinyeta es mantindrien les bonificacions als vehicles menys contaminants, com els elèctrics, i que s'establiria un "mecanisme de sortida" per als que "utilitzen molt poc el seu cotxe", que estarien exempts de pagar la vinyeta.
El conseller també ha destacat que la vinyeta acabaria amb l'actual fenomen del "reencaminament", que consisteix en que els usuaris prefereixen circular per una via de menys prestacions però gratuïta que fer-ho per una autovia en millors condicions però de pagament. Rull ha posat l'exemple del transvasament de vehicles que hi ha de la infrautilitzada C-16 (de peatge i amb més capacitat) cap a la saturada C-55 (gratuïta) i ha dit que la vinyeta acabaria amb aquest fenomen. La canalització del trànsit cap a vies més eficient podria generar un estalvi de fins a 160 milions d'euros anuals al conjunt del sistema de mobilitat, segons Rull.
Un model aplicable a una Catalunya independent
A Catalunya, hi ha 1.719 de quilòmetres de vies d'alta capacitat, dels que un 39% són de peatge explícit, un 20% són de peatge a l'ombra i un 41% són de vies no concessionades. El 46% de la xarxa és de la Generalitat i el 54% restant de l'Estat. Sobre la viabilitat d'aplicar aquest sistema de vinyeta, tot i l'oposició del govern espanyol (que és titular de més de la meitat de la xarxa), Rull ha afirmat que "amb un Govern de Junts pel Sí aquest model seria molt fàcil d'implementar en una Catalunya independent. Si els ciutadans de Catalunya decideixen mantenir-se dins de l'estat espanyol, la proposta també és assumible per al conjunt del sistema".
