Recuperar la història del vidre i del cooperativisme i reivindicar l'ofici de vidrier artesà. L'Ajuntament de Mataró ha aprovat aquest 4 d'octubre una resolució per reivindicar, amb l'ajuda de l'Associació del Vidre Bufat de Mataró, la història del vidre i del cooperativisme i impulsar la marca "vidre bufat de Mataró" com a "element d'identitat i de promoció econòmica i turística de la ciutat", segons llegeix el comunicat.
“El vidre va tenir una importància cabdal entre els segles XVI i XVIII, quan fins i tot la casa reial espanyola venia a comprar vidre a Mataró”, asseguren des de l’Associació del Vidre Bufat de Mataró. Promotora de la iniciativa, l’entitat proposa també destinar un espai permanent a divulgar la història del vidre bufat i equipar-lo amb un petit forn per fer tallers. Una forma, entenen, de projectar la ciutat a través de l’ofici de vidrier artesà.
Per l’associació un lloc ideal per a fer demostracions i vendre els productes artesanals podria ser el Cafè Nou de la Riera, actualment en fase de remodelacions. D’aquesta manera, l’espai divulgatiu també podria esdevenir una escola taller on donar a conèixer als visitants i turistes aquest antic ofici, juntament amb el que va significar la cooperativa del vidre.
El Forn del Vidre, clau
Si bé el vidre va ser important als segles XVI i XVIII, la seva història va lligada, a Mataró, a la del moviment cooperativista del segle XX. Joan Peiró, referent de la ciutat i impulsor de la revolucionaria cooperativa Cristalleries de Mataró, va ajudar a construir un model de treball avançat al seu temps, més just i solidari. Cristalleries de Mataró, societat cooperativa que va ser durant dècades l’empresa més important en la fabricació de bombetes de l’Estat, va esdevenir un referent educatiu, cultural, social, sanitari i econòmic, promovent actes culturals oberts a tota la ciutat i obrint les portes de la cultura i l'alfebetització als obrers de l'època. Encara avui, es considera un referent i és un dels màxims exponents de l’esperit cooperatiu d'aquells anys.
Peiró i el cooperativisme
Joan Peiró i Belis (1887 – 1942) va ser Secretari general de la CNT durant els anys 20 i ministre d'Indústria durant la Segona República Espanyola. Obrer del vidre, les dificultats per trobar feina a Barcelona el van portar a Mataró l'any 1923, on va impulsar la Cooperativa del Vidre (el popular Forn del Vidre), projecte que no abandonaria mai.
Peiró va arribar a ser-ne el director i va elaborar, juntament amb cinc cooperativistes més, els primers estatuts socials de Cristalleries de Mataró, un document capdavanter a l'època. Així, la cooperativa oferia diferents serveis socials i culturals als associats, com ara classes als seus fills o socors en cas de necessitat per malaltia. A més, el cafè de la cooperativa era un lloc de reunió on els associats gaudien de preus ajustats i on se celebraven actuacions musicals, esdeveniments culturals i conferències.
Immediatament després de l'aixecament del 18 de juliol de 1936, Joan Peiró va formar part, com a vicepresident, del Comitè Local Antifeixista de Mataró. El 1939 va travessar la frontera per marxar a l'exili a París amb l'objectiu de representar a la CNT i ajudar als cenetistes refugiats a sortir dels camps de concentració francesos i marxar a Mèxic.
El 1941 va ser detingut per les tropes nazis i retornat a Espanya, quelcom que incomplia tota llei francesa i internacional. Morí afusellat per les autoritats franquistes a Paterna el 24 de juliol de 1942. Tot i que el 2006 les seves filles van demanar l'anul·lació del judici, el Tribunal Suprem espanyol es va negar a revisar-lo.
