Celebració molt andalusista del 28 de febrer a Mataró

La conferència de La Casa, de marcat to nacionalista, sorprèn i convenç

La celebració del 28 d’octubre, una de les dues celebracions nacionals andaluses, va tenir com és habitual el seu eco a la ciutat de Mataró. La Casa de Andalucía va organitzar la conferència anual l’encarregat de la qual aquest any va ser el professor Ángel Azabal que va pronunciar “La vertebración territorial de Andalucía”. Entre els assistents a una sala d’actes de La Casa plena hi havia fins a sis regidors del Consistori, amb el propi alcalde Joan Antoni Baron. Després de la conferència i com és de consuetud, es va oferir un vermut amb el clàssic “finito” de protagonista.

Azabal va estendre’s en la seva manera de veure el fet nacional andalús, partint des d’una posició nacionalista que, de tant en tant, virava cap a concepcions d’Espanya en les que no es va voler aturar. Malgrat tot, el pensament més característic de Blas Infante, el pare de la nació andalusa, va vehicular el parlament d’Azabal que no va ocultar certes referències a la República, el federalisme o una tímida- molt tímida- salutació a un creixent moviment independentista a Andalusia. Tot partint d’una premissa repetida per professor “ ni més que tu, ni menys que tu; igual que tu”. Malgrat tot, el discurs del professor va centrar-se en la teoria que la organització territorial andalusa s’havia de fonamentar en les comarques i no, com fins ara, en les províncies.

Junta, comarca i municipi
Azabal va igualar el centralisme que pot exercir Madrid a nivell de l’Estat amb el que Sevilla fa a la Comunitat Autònoma i no va estar-se de repartir llenya a les diferents capitals de província. El seu plantejament parteix d’una idea del propi Infante que defensa tres nivells administratius, la Junta, la Comarca i el municipi, que no va voler descuidar. Azabal, exmilitant socialista va queixar-se de l’actual estat polític d’Andalusia que va criticar tan com la manca d’alternativa existent. Va definir-se com “nacionalista radical” i, de fet, li van saltar les llàgrimes quan va entonar, com tota la sala, el fervent himne andalús que, amb lletra del propi Infante, va tancar l’acte al crit de “¡Viva Andalucía libre!”.