La cooperació entre Mataró i Senegal centra una vetllada solidària
Salvador Milà participa a ‘Mataró x Senegal’, amb una xerrada sobre la contribució del desenvolupament sostenible a la cooperació al desenvolupament
La vetllada va començar amb la presència sobre l’escenari de la sala d’actes de Santa Anna, de tres col·laboradors de diverses entitats solidàries. La primera d’elles, l’Associació Planeta, una organització formada per senegalesos que viuen a Mataró, i que tenen, tal i com va dir el seu representant: “un objectiu bastant clar, si nosaltres estem aquí, com a senegalesos, també hem de fer alguna cosa pel nostre poble, pel seu desenvolupament”. En segon lloc va parlar el membre d’ANAFA, que es va aventurar a fer una distinció entre dos tipus de pobresa en un mateix país ja de per si subdesenvolupat. Va explicar que la situació que es produeix al camp i a la ciutat és diferent, mentre que al camp, tot i ser pobres cada família té el seu hort i subsisteix mínimament feliç, “la pobresa a les ciutats es converteix en veritable misèria”.
Rehabilitació de l’escola
En darrer lloc i en representació de l’entitat organitzadora va prendre la paraula Carles Cereceda, director de l’Escola Pia Santa Anna Mataró i membre d’Amics de l’Escola Pia Senegal. Al mateix temps que va explicar la seva experiència visitant els projectes de l’entitat que representava, també va explicar quina és la nova tasca que s’han proposat: la rehabilitació de l’escola de primària de Sainte Thérèse, especialment la renovació del seu mobiliari. En aquest sentit Cereceda va explicar: “A més de renovar el mobiliari, s’ha d’aprofitar l’oportunitat per fer una sala de professors i una biblioteca”, tasques a les quals hi va afegir la restauració dels tancaments de l’edifici. Les explicacions de tots tres van anar acompanyades de fotografies que il·lustraven l’experiència viscuda per cadascú d’ells.
Finalment, el darrer en pujar l’escenari va ser el conseller Salvador Milà, amb un discurs que pretenia transmetre al públic l’importància de la contribució del desenvolupament sostenible a la cooperació al desenvolupament. En aquest sentit va parlar de la necessitat de buscar un equilibri en l’evolució que permeti que tots els països puguin desenvolupar-se sense posar en perill l’ecosistema i tot allò que ens cal per viure. Seguint aquesta línia va posar en dubte el model de societat actual, i va dir coses tant certes com que “necessitem l’oxigen de països com Brasil però que no els hi paguem”, mentre si els fem pagar pels nostres productes.